Natàlia Molero i la gosadia d'escriure

L'escriptora, morta als 55 anys, deia que tenia «un gust poètic per captar les coses»

| 26/07/2015 a les 15:52h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca

Natàlia Molero (Girona, 1959-2015), que ha mort d'un càncer aquest diumenge 26 de juliol, va debutar amb un primer llibre de contes ara fa vint anys. Li vaig fer una entrevista, publicada al diari Avui el 16 de febrer del 1995, que totes dues sempre vam recordar amb molt d'afecte. La recupero en homenatge a una escriptora i gestora cultural que ens ha deixat massa d'hora.

Des de quan escrius?

Des de sempre. El primer gènere que vaig tocar és la literatura oral; de petita ja m'agradava explicar coses en petit comitè. També he patit la malaltia de la poesia, però els meus poemes no els he ensenyat a ningú ni els ensenyaré mai. Alguns prosistes som poetes que ens hem quedat a mig camí. Crec que la poesia està més enllà.

La teva és una prosa poètica...

Tinc un gust poètic per captar les coses, i m'importa més treballar el llenguatge que els arguments. Quan escric, la història se m'escapa. M'esforço per controlar-la, però se me'n va de les mans.

Com descriuries els contes del llibre «Em tragueres el cor»?

Són històries de persones que veuen com se'ls trenquen coses importants a la vida i han de reconstruir-les sense saber com. M'interessa més el fet de recollir els trossos que no pas el moment del trencament.

Són històries d'amor o de desamor?

És el mateix, és l'altra cara de la moneda. No hi ha desamor sense un gran amor al darrere.

Per què vas triar aquest títol?

Em tragueres el cor és el vers d'un poema de Maiakovski que m'encanta.

Quina part de tu hi ha en aquests contes?

Un sempre escriu d'un mateix. Del que som, del que voldríem ser, del que voldríem haver estat, del que voldríem haver dit, del que no hem dit mai... Jo només puc escriure del que conec.

Fas literatura femenina?

No ho crec, penso que puc arribar tant a dones com a homes. És cert que hi ha una literatura de dones per a dones. Tothom mereix un respecte, però no m'agradaria gens que em fiquessin en aquest cove de donetes.

Què t'impulsa a escriure?

Escric per seduir. Escriure és un acte de seducció total. Tinc ganes d'explicar coses i de comunicar-les. Vist fredament, gastar les energies en això és una mica inútil. Quan vaig començar a escriure necessitava abans que res tenir una història, ara no. Els arguments em surten per les orelles, l'important és saber com agafar-los.

Quins són els teus mestres literaris?

En català, Josep Pla. Llegint Pla t'adones que no hem de capficar-nos per si tenim una llengua que funciona o no. La feina de l'escriptor és treballar la llengua. El prosista ha de posar les mans a la pasta i treballar-la. El poeta, per definició, és més aristocràtic, va amb coberts i fa filigranes. El problema és que molts prosistes volen anar amb coberts. La llengua és un magma, una matèria proteica. L'escriptor no ha d'exigir cap llengua feta.

D'on neix el teu interès pel teatre?

Hi sóc una mica per casualitat. Tot va començar quan em van encarregar un monòleg juntament amb altres escriptors de Girona. Després em van anar sortint més coses. N'he après molt, de teatre. A l'hora d'escriure em costava deixar-me anar, inconscientment tendia al motlle. El teatre m'ha obligat a trencar motlles.

"Llegir és una de les coses més importants que li han passat a la vida, potser per això finalment ha comès la gosadia d'escriure." Així justifiques, a la contraportada del llibre, el teu pas de lectora a escriptora.

Submergir-te en un bon llibre és fantàstic. Arriba un moment que t'adones que no tindràs temps de llegir tota la bona literatura que s'ha escrit al món. Funciono per olfacte, m'agrada ser caòtica amb les lectures. Sóc més lectora que escriptora. No crec que ningú, havent escrit quatre contes, pugui anar per la vida d'escriptor. Jo no sóc escriptora: ho voldria ser, és el que més m'agradaria del món, però encara no ho sóc.

Confessa els teus gustos literaris. Un escriptor.

Josep Pla.

Un llibre.

La Regenta.

Un personatge novel·lesc.

Anna Karenina.

I una frase.

"Em tragueres el cor."

COMENTARIS

Bon viatge !
MIQUELET, 26/07/2015 a les 17:24
+5
-1

Descansa en pau, sempre m'habias semblat una persona agradable, culta i educada,malauradament no anem sobrats d'aquest tipus de persones, et trobarem a faltar Natàlia.
Sigues feliç
Anònim, 27/07/2015 a les 00:46
+0
-0
Et tenía per una gran persona, Descansa en pau.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida