Presa de terra

Més o menys feliç

Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n'he d'alegrar o què

| 10/07/2019 a les 13:29h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Un pare diu a les xarxes que no vol transmetre les seves obsessions a la filla, com si poguéssim protegir els fills de nosaltres. La frase és d'Umberto Eco: som allò que ens van ensenyar els pares quan no pretenien ensenyar-nos res.
 
Un dia, no fa pas tant però han passat moltes coses, sortia del mar més o menys feliç i vaig notar amb una força estranya que arribaria un moment en què enyoraria aquell moment.
 
Tinc un pati on passejo dubtes i compto larves. Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n'he d'alegrar o què. Envio els fills a comprar insecticida per si de cas: em prohibeixo preguntar-me què coi els estic ensenyant.
 
A la platja, el més petit m'acompanya cada dia a nedar. Diu mare i em giro, diu mare i l'espero, diu mare i somriu i seguim nedant. Diu mare i diu mare i no calla ni sota l'aigua. Avui no em calen forces estranyes: sé de sobres que això també ho trobaré a faltar.

Eva Piquer

COMENTARIS

Més o menys feliç
Elisabet Robert, 10/07/2019 a les 15:58
+15
-0
Eva, que bonic el que escrius.
M'has fet plorar enyorança.
Disfrutem dels record, però cal disfrutar també del present.
Els fils
Mercè Danric, 11/07/2019 a les 09:12
+5
-1
Els meus fils m'ensenyen cada dia des de que va morir el seu pare massa jove.
Enyorança
Litetamona, 11/07/2019 a les 21:58
+3
-0
S'em posen els pèls de punta, i no pel fred. És per reconèixer aquesta sensació d'enyorança que també vaig tenir un día.
Que polit, Eva, encara que sigui trist.
Gracies per la sensibilitat...
Mar Colas, 11/07/2019 a les 22:22
+6
-0
Gracies per posar paraules a allo intangible. Al inconscient. Al que es aparentment invisible. I gracies per escriure senzill, aparentment senzill. I per fer que les complexitats semblin facils.
Sempre m,identifico amb tot el que escrius.
Enyorança!!!
Anònim, 11/07/2019 a les 23:52
+3
-1
Un escrit molt bonic q porta molts records d ja fa una colla d anys!!!!
Etapes
Anònim, 13/07/2019 a les 09:59
+9
-0
M'has fet recordar el primer dia que el meu fill petit em va dir "Mare, avui no vendré amb tu a sa platja, hi aniré amb els amics" . Em veig plantada amb la bossa de platja i pensant....i ara que faig jo? El bo d'aquest canvi va ser que vaig poder tornar a gaudir d'anar-hi no mes amb una tovallola i un llibre i desconnectar de tot. Lo important es disfrutar cada moment del que tens.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència