Art present i de futur

Des dels anys vuitanta, la Fundació Vila Casas i la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona s’alien per oferir als estudiants de darrer curs d’aquest grau artístic l’oportunitat de mostrar les seves propostes a l’exposició Patrim, que acull les inquietuds, recerques i exploracions en els llenguatges de l’art d’uns quants d’aquests joves artistes al Museu Can Framis.

Els artistes seleccionats en aquesta edició, Patrim 2018, que es pot visitar fins al 28 de juliol, són Andrea Martínez Arroyo, Eduard Mayor Urenda, Valeria Linera, Lídia Azagra Cabrerizo, Noemí Rodríguez Navarro, Óscar Moya Villanueva i Laura Gil Vidal. Hem parlat amb alguns d’ells per apropar-nos a la seva obra i al seu procés creatiu.

1. Autora: Lídia Azagra Cabrerizo.
Títol: Retrobament.
Any de realització: 2018.
Tècnica: Estructura autoportant realitzada amb vares de ferro.
Dimensions: 300x 250 x 210 cm.

Lídia Azagra Cabrerizo

Retrobament parla de la cerca d’un mateix, és una al·lusió a la pròpia identitat i un espai per entrar-hi. L’acte de retrobament, en aquest cas, passa per l’experiència física, la necessitat d’interactuar amb l’obra perquè cadascú se la pugui fer seva. Així doncs, he procurat crear un espai on sentir-se relaxat i un lloc d’aturada, per sentir, pensar o meditar. Així i tot, no es troba en ple aïllament, sinó que s’hi pot veure a través, oferint un contacte amb l’exterior. Podria dir-se que és un espai íntim i, alhora, de consciència amb el món exterior. La cúpula està formada per vares de ferro, les quals construeixen un volum que evoca una empremta dactilar. L’espai construït és allò que resulta després de deformar i escalar una empremta fins a convertir-la en una cúpula. L’empremta es torça, t’envolta i esdevé un espai habitable, un espai per ser, amb un mateix i amb l’exterior.

El fet de poder exposar en un espai com Can Framis és un reconeixement cap a la feina que ha costat tantes hores i tant d’esforç. Quan vaig començar a imaginar el projecte, no hauria pensat que acabaria tenint aquesta gran recompensa.

2. Autor: Eduard Mayor Urenda.
Títol: Dispòsitivos de desplazamiento: artefactos temporales.
Any de realització: 2018.
Tècnica: 4 caixes fabricades de fusta que al seu interior tenen un dispositiu construït: Calaix accesible, Moviment rectilini uniform II, Màquina de música i Metrònom.
Dimensions: Calaix accesible (32x34x12cm), Moviment rectilini uniform II (120x60x60cm), Màquina de música (32.40.40 cm) i Metrònom(40×37’5x9cm).

Eduard Mayor Urenda

En la actualidad el arte debe conseguir superar muchas barreras para llegar al espectador de modo eficiente. Uno de sus métodos es el de impresionar e impactar, crear una gran primera impresión, para que el espectador no quede indiferente ante las obras. Dispositivos de desplazamiento: Artefactos temporales es un ataque directo a ese tipo de arte. La instalación, compuesta de cuatro máquinas vivas, afronta desde distintas perspectivas la problemática actual anteriormente expuesta. Propone la contemplación y la espera como principal medio para disfrutar las obras. Requiere tiempo del espectador.

3. Autora: Noemí Rodríguez Navarro.
Títol: Colonizaciones: deconstrucciones topogràficas.
Any de realització: 2018.
Tècnica: Impressió digital cartró ploma.
Dimensions: 15 x 15 cm.

Noemí Rodríguez Navarro

El projecte Colonizaciones. Deconstrucciones Topográficas parteix d’una proposta conjunta i inicial en equip on s’indaga en la recerca aleatòria de subjectes i successos històrics definits dins el marc de la colonització i la subjectivitat del poder. Interpretats i representats a través de vies processuals diverses, construeixen el seu desenvolupament de forma independent, a través de la producció gràfica, objectual i cartogràfica.

Des de l’expansió específica, el projecte Colonizaciones. Deconstrucciones Topográficas se centra en la interpretació topogràfica i conceptual dels resultats d’alguns conflictes bèl·lics i conquestes territorials que han estat escollits de manera aleatòria i reinterpretats gràcies a la investigació de les zones que intervenen en aquesta guerra, sempre amb objectius colonitzadors, on la subjectivitat del poder es manifesta en la deconstrucció i fragmentació gràfica de diferents geografies. A l’hora de parlar de la metodologia emprada i com s’afronta aquest projecte, Colonizaciones. Deconstrucciones Topográficas, com a idea i procés principal, s’ha de decidir quins tipus de conflictes seran els elegits i quins aspectes tenen en comú. Els conflictes es mostren i treballen mitjançant l’ús del llenguatge cartogràfic i diverses indicacions, tan dins dels resultats cartogràfics com llistes de conceptes relacionats amb aquests elements. El projecte suposa una nova manera de parlar de guerra, colonitzacions i els seus resultats, dins d’aquest marc d’expressió artística i representació cartogràfica.

4. Autora: Andrea Martínez Arroyo.
Títol: Enèsim lligam. Tancar el cicle.
Any de realització: 2018.
Tècnica: Fil de cotó. Cosit sobre seda.
Dimensions: 300x450x350cm.

Andrea Martínez Arroyo

Enèsim lligam és una proposta d’instal·lació escultòrica que estudia d’una banda les possibilitats del fil com a material constructiu. D’altra, cerca un diàleg entre l’individu i el seu entorn, un teixit de connexions vitals que visibilitzen la complexitat de l’ésser humà. La construcció a partir de l’acumulació de fil crea una trama que s’origina en relació al pas del temps, els records i les experiències de vida.

Exposar a la fundació Vila Casas és un reconeixement per a nosaltres que just comencem la nostra carrera professional. Una gran oportunitat per compartir el nostre treball i poder rebre feedback del públic.

Altres artistes que participen a Patrim 2018.

5. Autora: Laura Gil Vidal.
Títol: Haima.
Any de realització: 2018.
Técnica: Escultura de fusta.
Dimensions: 240 x 120 cm.

Laura Gil Vidal.

6. Autora: Valeria Linera.
Títol: ¿Al servicio de quién?
Any de realització: 2018.
Tècnica: Impressió sobre alabastre i vídeo digtal-cvcam.
Dimensions: 28×36 cm, 27x38cm i 29×35.