Selbst / Self, Fotografia en blanc i negre sobre paper de barita (Sèrie de 14 fotografies) © Annegret Soltau / Bildrecht, Wien, 2019 / The VERBUND COLLECTION, Vienn
El col·lectiu Guerrilla Girls es preguntava si les dones havien d’estar nues per aconseguir entrar al Metropolitan Museum i és que durant segles era així, les dones i els seus cossos eren objecte de la mirada artística dels homes. I prou, objectes silenciosos. El moviment feminista va trencar aquest silenci, i als anys 70 va viure un punt d’inflexió amb la riquesa, creativitat i radicalitat de l’expressió artística d’una generació de dones que encara inspiren les manifestacions de l’art d’avui dia.
Feminismes!, plural, aixopluga el llegat d’aquestes artistes en dues exposicions, plural: L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION i Coreografies del gènere, que es poden visitar al CCCB de Barcelona fins al 5 de gener de 2020 i que es complementen amb un ampli programa d’activitats.
Manifestació a favor de la despenalització de l’adulteri, 1976 fotografia © Pilar Aymerich
L’avantguarda Feminista dels anys 70, comissariada per Gabriele Schor, recull més de 200 obres de la Verbund Collection de Viena de 73 artistes que es van reivindicar subjecte a través de la fotografia, el vídeo, les accions i la performance per formar una nova representació artística de les dones. L’exposició vehicula aquesta nova representació en àmbits que responen a diversos tòpics uniformitzadors sobre la feminitat com el de la mare i esposa i la reacció d’artistes com Martha Rosler, que al vídeo Semiotics of the Kitchen (1975), una de les obres més conegudes de l’art feminista, fa referència als programes de cuina i elabora un abecedari dels objectes que s’hi feien servir, des d’un davantal fins a corrons i ganivets. Però allò personal també és polític, i entre les obres lligades a la imatge de la mestressa de casa també hi tenen cabuda les fotografies que va fer Pilar Aymerich a la manifestació per la despenalització de l’adulteri de 1976 amb què va immortalitzar el lema “Jo també soc adúltera”.
Malgrat la pluralitat i diferència entre totes les creadores, crida l’atenció com la circumstància compartida crea recursos expressius similars. És el cas de les obres d’Annegret Soltau i de Sonia Andrade, en què la sensació d’opressió, d’ofec, es tradueix en fotografies angoixants dels seus caps embolicats amb fils o benes, o les sèries de ganyotes i deformacions facials provocades per l’aixafament contra un vidre d’Ana Mendieta i Katalin Ladik.
El moviment feminista dels 70 va preocupar-se especialment per l’alliberament sexual, l’explicitació i reivindicació de les dones com a éssers sexuals més enllà de ser objectes de desig i gaudi dels mascles, ser subjectes, altre cop. Artísticament, es va traduir en obres com la sèrie Self, de Lydia Benglis, coneguda sobretot per l’autoretrat que es va fer l’artista nua, amb ulleres de sol, amb la pell brillant i un enorme consolador entre les cames, creacions provocadores i iròniques que esgarrapen de l’imaginari col·lectiu símbols masculins i religiosos.
La reivindicació de la llibertat sexual també va ser abordada en accions de protesta contra la violència sexual, com van fer Suzanne Lacy i Leslie Labovitz a In Mourning and Rage (En el dol i en la ràbia)(1977), una performance pública nascuda de la indignació per les morts, després de ser violades, de deu dones a mans del que es va anomenar Estrangulador de Hillside i pel fastigós tractament que en va fer la premsa de l’època. Una peça molt potent sobre sororitat i autodefensa que potser ressona avui en la imatge i el vestuari d’alguna sèrie de televisió.
Els rols associats a les dones i la feminitat són el que van dinamitar artistes com Eleanor Antin, que fugia dels paràmetres com sexe, edat i aptituds perquè els considerava limitadors de la llibertat d’elecció. En aquesta direcció, en la desuniformització i, per tant, el plural absolut, s’emmarca la segona mostra, Coreografies del gènere, comissariada per Marta Segarra, un recull que, sota un títol tan mòbil, no pretén representar l’art contemporani feminista, sinó mostrar la pluralitat de mirades i realitats que es poden tenir sobre el singular “jo” sense oblidar el vincle amb altres lluites contra les desigualtats.
Portrait of the King [Porträt des Königs], 1972 S/W-Fotografie auf Karton kaschiert / fotografia en blanc i negre muntada sobre cartró 34,9 x 24,8 cm © Eleanor Antin / Courtesy of Ronald Feldman Fine Arts, New York / The VERBUND COLLECTION, Vienna
Feminismes!
Del 19 de juliol al 5 de gener de 2020 a la Sala 3 del CCCB.
Un projecte que reuneix les exposicions L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION i Coreografies del gènere i un ampli programa d’activitats.
Sense títol, Providence, Rhode Island, de Francesca Woodman, 1976/2001, còpies en gelatina de plata en blanc i negre sobre paper barita 25,4 x 20,3 cm © George and Betty Woodman, New York / The VERBUND COLLECTION, Vienna
