Mares de ningú

El jardiner

Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i la tenia massa vista, i a més mai no es banyava despullada

| 27/07/2015 a les 11:08h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Cambres pròpies, Mares de ningú

Foto: Scrappy Annie


I ara que la germana era morta s'havia quedat sola amb el jardiner, però el jardiner sempre havia estat enamorat de la seva germana i ella, que havia quedat soltera, no deixava de fer moviments davant seu, com si fos una bèstia, un animal que fa balls de colors i sorollets per veure si caça o s'aparella. I res, el jardiner no feia altra cosa que plorar la mort de la germana. Al jardí, ben gran, tenia preparada una habitacioneta per dormir després de dinar i per descansar, i també un petit lavabo, i des de la casa principal ella l'espiava sempre, a veure quan sortia, i si sortia, l'anava a veure i què, com va avui la feina. I abans encara responia alguna cosa, seca però alguna cosa, i des que va morir la germana ni tan sols contesta.
 
Fa anys que la germana és morta, però sembla com si fos ahir que anava tota despullada pel jardí i nedava a la piscina, i és clar, ell es quedava a la seva habitació, però l'habitació tenia una finestra, ja ho entens, oi?, i per la finestra es va anar enamorant de la germana morta, i cada cop més, i estiu rere estiu la veia com es banyava i nedava i feia un saltiró ple de gràcia des del trampolí. Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i ell la tenia massa vista, i a més ella mai no es banyava despullada, sempre portava un banyador, i quan es van posar de moda els biquinis, doncs un biquini, però res, ningú no la mirava i soltera. Ell també era solter i vivia amb la mare, per això moltes nits es quedava adormit a l'habitació, perquè li feia mandra tornar a casa, amb la seva mare, i el matalàs no era gaire còmode, però preferia quedar-se allà. Al matí, ben d'hora, com que la germana morta pensava que no hi havia ningú, es banyava i ell la mirava... i ara la troba tant a faltar.
 
Quan ja estava molt malalta, li va regalar una placa que deia: amb fidelitat, el teu jardiner. I es va posar molt contenta i li va fer un petó al front, li va demanar que s'apropés al llit i la va fer el petó, i ell la va olorar com un animal, i per sempre més va recordar aquell perfum. Quan la van enterrar, va plorar com un nen, i la mare li deia, no sé què tens amb aquella família, perquè la mare no podia entendre que s'hagués quedat amb roba de la morta per poder-la recordar millor, i quan s'enfadava molt amb el seu fill, sempre preguntava si d'ella també en guardaria un vestit o què. 

COMENTARIS

M'ha agradat molt
Anònim, 16/05/2016 a les 13:41
+0
-0
Un conte preciós.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat