Mares de ningú

El jardiner

Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i la tenia massa vista, i a més mai no es banyava despullada

| 27/07/2015 a les 11:08h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Cambres pròpies, Mares de ningú

Foto: Scrappy Annie


I ara que la germana era morta s'havia quedat sola amb el jardiner, però el jardiner sempre havia estat enamorat de la seva germana i ella, que havia quedat soltera, no deixava de fer moviments davant seu, com si fos una bèstia, un animal que fa balls de colors i sorollets per veure si caça o s'aparella. I res, el jardiner no feia altra cosa que plorar la mort de la germana. Al jardí, ben gran, tenia preparada una habitacioneta per dormir després de dinar i per descansar, i també un petit lavabo, i des de la casa principal ella l'espiava sempre, a veure quan sortia, i si sortia, l'anava a veure i què, com va avui la feina. I abans encara responia alguna cosa, seca però alguna cosa, i des que va morir la germana ni tan sols contesta.
 
Fa anys que la germana és morta, però sembla com si fos ahir que anava tota despullada pel jardí i nedava a la piscina, i és clar, ell es quedava a la seva habitació, però l'habitació tenia una finestra, ja ho entens, oi?, i per la finestra es va anar enamorant de la germana morta, i cada cop més, i estiu rere estiu la veia com es banyava i nedava i feia un saltiró ple de gràcia des del trampolí. Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i ell la tenia massa vista, i a més ella mai no es banyava despullada, sempre portava un banyador, i quan es van posar de moda els biquinis, doncs un biquini, però res, ningú no la mirava i soltera. Ell també era solter i vivia amb la mare, per això moltes nits es quedava adormit a l'habitació, perquè li feia mandra tornar a casa, amb la seva mare, i el matalàs no era gaire còmode, però preferia quedar-se allà. Al matí, ben d'hora, com que la germana morta pensava que no hi havia ningú, es banyava i ell la mirava... i ara la troba tant a faltar.
 
Quan ja estava molt malalta, li va regalar una placa que deia: amb fidelitat, el teu jardiner. I es va posar molt contenta i li va fer un petó al front, li va demanar que s'apropés al llit i la va fer el petó, i ell la va olorar com un animal, i per sempre més va recordar aquell perfum. Quan la van enterrar, va plorar com un nen, i la mare li deia, no sé què tens amb aquella família, perquè la mare no podia entendre que s'hagués quedat amb roba de la morta per poder-la recordar millor, i quan s'enfadava molt amb el seu fill, sempre preguntava si d'ella també en guardaria un vestit o què. 

COMENTARIS

M'ha agradat molt
Anònim, 16/05/2016 a les 13:41
+0
-0
Un conte preciós.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord