A la fi tornaré a mi,
només l’ànima sap tot el que patim.
Porto un temps que no sé on vaig,
m’he buscat per recordar-me qui era abans,
he d’acceptar que les coses van canviant,
i encara em queden moments per ser feliç.
Ja no espero, ja no espero,
ja no et ploro, ja no et ploro més,
torno a ser jo, torno a ser jo.
Com podria ser les ales d’aquell colom?
Encara que em desvisqués,
no puc ser el que no soc.
Tampoc puc ser la calor
d’aquell vell mes d’agost,
no haviem sortit del niu,
no coneixiem les pors.
Que soc la vida boja,
l’eterna joventut,
i em sap molt greu
però avui ja no ho puc fer millor.
Només puc ser com soc
i anar aprenent de tot,
i anar aprenent de tot.
Ja no espero, ja no espero,
ja no et ploro, ja no et ploro.
Ja no espero, ja no espero,
ja no et ploro, ja no et ploro més,
torno a ser jo, torno a ser jo.
A la fi tornaré a mi,
només l’ànima sap tot el que patim.
Hem plorat dins els bassals
que ara ens diuen les veritats.
Quan tanquis els ulls
en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.
Quan tanquis els ulls
en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.
Quan tanquis els ulls
en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.
Torna a ser tu, torna a ser tu, torno a ser jo.
