Música

Estiu

I un altre any perdut en esta confusió vital

| 30/07/2019 a les 09:41h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Estiu, Zoo, cançó

Cau la calor a la safor, bombeja el ritme, 
no estem fent merda facilona, ací fem himnes.
Se'n va el dolor amb l'olor a mar,
les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. 

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por.

I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim.
Venen trompetes, no és Gillespie,
és Ainsley al sampler: "En calma, brother, que ho volen simple".

Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione,
volen que calle i que puge al tren.
I aquella gent que em demana frases? Que em diu que torne?
No s'imaginen lo mal que em senc.

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema. 
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull que un error siga un problema.

Però hui ja passe del drama, 
l'autocompassió és una condemna. 
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull ni la reixa ni la pena. 

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida,
res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
perquè tu tanques la ferida,
res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo

veig als majors i pense en tot el que es mereixen,
i baixa l'esperança i puja el pa, 
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.

Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim, 
qui no censura el fons, critica per les formes, 
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.

Volen que venga el discurs que ven,
la porten clara: jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora, 
que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora. 

Però hui ja passe del drama, 
vull tocar el foc, sentir que crema. 
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull que un error siga un problema.

Però hui ja passe del drama, 
l'autocompassió és una condemna. 
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull ni la reixa ni la pena. 

Res del que passa és comparable a tu, 
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, 
res del que passa és comparable a tu. 
Passa la vida! 
Res del que passa és comparable a tu 
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs, 
perquè tu tanques la ferida, 
res del que passa és comparable a tu. 
Passa la vida! 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una taula rodona per fer visible el que és massa invisible
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord