Deures d'estiu (o les matemàtiques del procés)

L’altra llista té una pendent tan plana que costa saber si és positiva, negativa o zero

| 01/08/2015 a les 23:05h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Tony Kamenick


Una de les maniobres matemàtiques que més m’agradaven eren les simplificacions. Agafaves una fórmula enrevessada, plena de coeficients, variables, signes, exponents, símbols… i, a poc a poc, l’anaves despullant de tot el que no era imprescindible fins que, al final, davant dels ulls t’apareixia una preciosa equació, deliciosament senzilla, esperant a ser resolta.
 
Amb les eleccions que ens vindran al damunt després de l’estiu passa alguna cosa semblant: hi ha tant material superflu, enganyós, redundant, que potser fóra bo fer-hi alguna mena de simplificació per mirar de resoldre les incògnites que plantegen.
 
Per començar, amb l’enunciat: alguns diuen que són plebiscitàries, d’altres que són només unes eleccions al Parlament i d’altres ens recorden que no són més que autonòmiques o fins i tot regionals. Simplifiquem, fora adjectius. Tothom està d’acord en l’essencial: són unes eleccions (almenys de moment), doncs matem-ho aquí. Total, per què necessitem adjectivar-les? En unes eleccions el que cal és votar, no? Doncs votem.
 
Aquesta era la part senzilla, ara anem a la complicada: les llistes. D’entrada, el panorama resulta un pèl desconcertant, així que mirem de nou de simplificar. Per començar, traient factor comú: totes les llistes diuen que la seva proposta és la bona, que saben què cal fer i que els altres no en tenen ni idea. Els qui no han governat mai diuen que la culpa de tot és dels qui han governat i que ells ho faran molt millor; i els qui ja han governat diuen que els que no ho han fet no saben de què parlen, que la culpa de tot és dels qui van governar quan ells no governaven, i que ells ho faran molt millor. Com que, si fa no fa, tots diuen el mateix, podem eliminar-ho.
 
Un cop reduïda la part comú, apliquem la propietat associativa i dividim les llistes en grups: (obro parèntesi) les de sempre (tanco parèntesi) més (obro parèntesi) les noves (tanco parèntesi) més la CUP. Pel que fa a les de sempre, diuen bàsicament el mateix de sempre, amb els arguments de sempre i les promeses de sempre; així que si ja li està bé com estan les coses, no cal que perdi més el temps, ja té la solució. Només haurà d’escollir entre els de sempre de dretes i els de sempre d’esquerres, però no pateixi que aquí aplica la propietat commutativa perquè, manin uns o manin els altres, al final el resultat ve a ser sempre el mateix.
 
Anem doncs per les llistes noves. Aquesta és la part més difícil, hi ha només dos polinomis però tots dos incorporen una barreja de variables força complexa. Tant un com l’altre proposen canvis substancials, així que calculem-ne les derivades (ja els he avisat que aquesta era la part complicada); observarem que hi ha una diferència fonamental: la velocitat del canvi en funció de la variable independent. Una llista ho té clar i vol anar ràpid, i porta al seu programa electoral la independència, mentre que l’altra té una pendent molt més plana, tant que costa saber si és positiva, negativa o zero. Per acabar de diferenciar-les, calculem-ne els límits (tranquils, ja és l’última operació estranya): el de la segona llista està clar, la Constitució Espanyola, mentre que el de la primera tendeix a infinit, és a dir, vol anar més enllà, però vés a saber on acabarà.

Un cop obtingudes les derivades i els límits, la solució hauria de ser més clara: si n’està fins al capdamunt de la Constitució, vol la independència i la vol aviat, triï la primera llista; si no, triï la segona. Que vostè és d’esquerres i li provoca urticària votar una llista amb Artur Mas? Doncs enumeri les seves prioritats: si la primera és la independència, compri's una pomada contra la urticària; si no, voti l’altra llista. Que vostè és de dretes i la seva religió li impedeix votar una llista encapçalada per un comunista? Doncs enumeri les seves prioritats: si la primera és la independència, vagi a confessar-se després de votar; si no, torni a la fase anterior, a la dels partits de sempre, i allà podrà triar entre els de sempre-de sempre, els nous-de sempre i els divorciats-de sempre.
 
Per acabar, ens queda només la CUP. La CUP és la constant de l’equació, no cal simplificar-la perquè la seva proposta ha estat (fins ara) clara i concreta, tant que ha deixat en evidència termes de grau presumptament molt més alt. El paper de les constants sembla menor, però sempre acaba influint en el resultat final i, en situacions molt ajustades, pot ser decisiu.
 
Crec que ja no es pot simplificar més o acabaríem resolent el problema i això, al capdavall, ho han de fer vostès solets. Facin els deures, sisplau.
 

Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

Premissa equivocada
PQ, 02/08/2015 a les 22:55
+0
-3
Premissa equivocada: no és cert que "l'altra llista" tingui com a límit la constitució espanyola: justament proposa unes eleccions constituents!
Simplificadament fantàstic
AlbertJ, 02/08/2015 a les 23:50
+2
-0
Gràcies per l'argumentari. No em calua perquè ho tinc clar, però he passat una estona divertida.
premissa equivocada
me myself, 04/08/2015 a les 08:50
+0
-0
les premisses son sempre equivocades, dons parteixen de la base de que s'acomplira l'enunciat:
veiem uns exemples : " La O.T.A.N. de entrada NO!"
mes: "Apoyaremos la'Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya"
Mes recent encara: No tocaremos el IVA,los impuestos ni las pensiones.
Donar mes poder a Catalunya? mentre ells tinguin la clau de la caixa no pas!
Mirem a Anglaterra i a Escossia: Abans del referèndum tot eren promeses de mes poder de decisió. Després del referèndum atac d'amnèsia per part del govern angles.
Nomes ens queda, per tant, perseguir el nostre somni i no abaratir-lo.
Demanem l'impossible i lluitar per que s'acompleixi

Amen

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord