Tast editorial

El nedador d'aigües obertes

La braçada número 3.000 ha de ser igual que la primera

| 03/09/2019 a les 10:04h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, El nedador d'aigües obertes, Adam Martín, tast editorial
"Les decisions es prenen a fora de l'aigua", ho escriu el periodista Adam Martín (Tossa de Mar, 1973) a El nedador d'aigües obertes (Editorial Comanegra). Hi trobem en Nil, un actor mediocre a qui no li arriben feines, la seva dona l'ha deixat i ell entra en una espiral de pensaments autodestructius. De la mà d'en Walrus, un nedador expert que amaga un trauma familiar, en Nil aprendrà a nedar als quaranta-vuit anys. Ens submergim en aquesta història fent una braçada pel llibre.
 

Foto: Catorze


Quan vaig arribar a la platja estava molt molest.
 
–No entenc res, Walrus. Primer em convences per fer una cosa que no vull fer i quan ho has aconseguit, et tires enrere.
 
–Segueixes sense escoltar-me, Nil. Anar fins a l’illa i aprendre a anar fins a l’illa són coses diferents.
 
Un altre dia hi anirem, t’ho prometo, però serà quan estiguis preparat; anar-hi el primer dia hauria estat una bogeria.
 
–I com hi aniré, si no m’hi deixes anar? No dius que a nedar se n’aprèn nedant? Doncs a fer distàncies llargues se’n deu aprendre fent-ne, no?
 
–Quan ets a dins de l’aigua, la distància no existeix. Només existeix cada braçada, ni l’anterior ni la següent, només la que estàs fent en aquell moment, i tot el que necessites està contingut a dins de cada braçada.
 
–Vaja, ara t’has tornat zen.
 
–Calla. Això és important. La diferència fonamental entre un nedador que és capaç de passar-se vint hores a l’aigua i un que no n’aguanta ni tres és al cap, no a la tècnica. Els dos neden molt bé, però n’hi ha un que té el cap ben endreçat i l’altre no.
 
Cada pensament negatiu t’afebleix i cada pensament positiu també.
 
–Com? No ho entenc. Un pensament positiu t’hauria de donar forces.
 
–Pot ser, però jo prefereixo no pensar, que només existeixin les braçades, la respiració, l’aigua salada als llavis, tocant-te la pell. Quan has de nedar 6, 30, 50 o 80 quilòmetres, o més, no pots pensar en el que has fet, o en el que et falta. Només existeix el que fas ara. Amb el temps descobriràs que la natació d’aigües obertes és una meditació en moviment, no un esport. Per això, la braçada número 3.000 ha de ser igual que la primera. De fet, només hi ha una braçada. Per anar fins a l’illa només en necessites una, de braçada.
 
–Walrus, t’adones que tot això que m’has ensenyat fins ara... és perfectament aplicable a la vida?
 
–Ha! Mira que ets pesat! Com t’ho haig d’explicar, noi? Això és el mar. El mar és el mar, i la vida i és la vida. La vida és, no ho sé, viure, poca cosa més; el mar és nedar. No vulguis buscar tres peus al gat, shark.
 
Però jo estava convençut que tot allò tenia un sentit més enllà del mar. Com era possible que no se n’adonés?

 

 El nedador d'aigües obertes


 © Adam Martín Skilton, 2019
 © Editorial Comanegra

COMENTARIS

No puc estar més d'acord.
William James, 03/09/2019 a les 18:52
+3
-0
L'espigó no estava ni lluny ni a prop. L'espigó no existia. Nomes existia jo fent una braçada, sent absolutament conscient de la respiració. I sent conscient de que l'aigua del mar t'ajuda a flotar, De cop i volta quan més bé estava que semblava que m'adormia, les roques del espigó. ¡Ostres! ¿d'on ha sortit aixó, ara?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva setena edició
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal
Imatge il·lustrativa
La dramaturga guanya la segona edició del Premi Frederic Roda de Teatre