El temps
corre per la ciutat
buscant colors determinats,
però el verd no hi és
ni tres semàfors enllà.
Farem un foc
cremarem records
menys les cadires
començarem de nou.
Veurem l’amor
passar pels carrers
petonejant-se pel Raval
i puja amb mi, t’estic esperant,
com el rossinyol després de la tempesta.
Abans era jove i fràgil
i no creia el que sentia.
Tu em vas dir sigues autèntica
però encara no havia llegit Sèneca!
L’amor que et tinc no és intangible
és un embriac és pura companyia.
Les meves cançons sempre han parlat de tu
del teu balcó sembrat de poesia.
I vine amb mi,
no puc esperar,
i anem de bracet per Ciutat Vella.
Pintarem els colors
que hi falten,
al nostre paisatge.
I anirem junts en bicicleta,
i buscarem aquella llibreta.
Farem un foc
cremarem records
menys les cadires
començarem de nou.
Veurem l’amor
passar pels carrers
petonejant-se pel Raval
i puja amb mi t’estic esperant,
com el rossinyol
després de la tempesta.
