La vida té vida pròpia

Ateu que m'acompanyes

Agafar-te els dits glaçats només per sentir-ne el tacte i recordar-lo en la pell

| 07/09/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, Sònia Moll Gamboa, La vida té vida pròpia

Foto: rod cuthbert


Un palau invisible
que mai no hem visitat
se'ns alça aquí mateix.
Si tornàvem a néixer.
Màrius Sampere



Montserrat amb tu. Perdre'ns i trobar-nos d'aquella manera, quan desconnectem la part del cervell que vol controlar tots els punts del mapa i ens deixem dur per un riu subterrani que fa aparèixer els palaus invisibles que mai no hem visitat just en el moment en què decidim creure. Creure que trobarem les muntanyes i que tornarem a riure, a abraçar-nos en silenci, a respirar aquest lloc que mai no hem visitat, mai avui, mai ara, mai aquí amb tu. Creure que volem estimar (estimar-nos) d'aquella altra manera, la que ens vol lliures, diferents i en companyia, la que busca el que ens uneix i no el que ens separa, perquè és solament així que no ens separa res, ni el que jo crec, ni el que tu creus, ni el que creurem demà o d'aquí a un minut.

A la cova, el monitor d'aquell grup de joves que dirigia la pregària ha dit, "perquè tot surti de la millor manera possible". No com jo vull, no com tu vols, no com volen els altres. De la millor manera possible. No hem pregat amb ells però en el camí de tornada s'ha fet realitat el desig: agafar-te els dits glaçats només per sentir-ne el tacte i recordar-lo en la pell, en els llavis, en el ventre. Riure'm de tu (ateu que m'acompanyes), que et riguis de mi (creient desubicada), que riguem dels nens que volien veure la monja del Polònia. Que ens trobem en el camí de la cova com ens trobem en el camí dels dies que ja fa uns quants mesos que no ens separen. De la millor manera possible.








*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
28/09/2019
Imatge il·lustrativa
21/09/2019
Imatge il·lustrativa
14/09/2019

COMENTARIS

.
Nayaaadee, 08/09/2019 a les 14:34
+2
-0
Preciós
M'encanta
Flors, 17/09/2019 a les 18:08
+3
-0
M'encanta llegir-te Sònia. Fer-ho és un bàlsam en aquests temps incerts i caòtics. Gràcies per escriure i compartir-ho.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»