Poesia

Les exiliades som moltes

Seguim encara que ningú no sàpiga el que portem a la maleta

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Andrea Nunes Brións, poema, poesia
La poeta i activista política i feminista Andrea Nunes Brións (Galícia, 1984) centra tots els seus projectes en qüestions socials de gènere i en la seva llengua natal, el gallec. Entre les seves obres destaca una temàtica eròtica i crítica contra el capitalisme i l’heteropatriarcat. En llegim el poema As exiliadas somos moitas en la traducció al català de Paula Marqués.
 

Foto: Giuseppe Milo


Les exiliades som moltes


Les exiliades som moltes
                       i hi som arreu,
parlem en llengües que no són les nostres
i ens mosseguem la llengua cada vegada que pronunciem “再见” (zàijiàn)
“arrivederci” o diem “jërëjëf”.

Si algú ens pregunta neguem amb el cap
                                                          i diem mentides
perquè és difícil explicar com dol tancar una altra porta,
o deixar anar (deixar anar per sempre)
i començar novament uns altres camins, uns altres mars o uns altres afectes.

De vegades, mostrem les nostres cicatrius al món
i se’ns veu en aqueixes marques
el pes de la vida
En elles reconeixem el fred gèlid de l’hivern a Manxúria
una caiguda en bicicleta pel sud d’Europa,
una malària en la calor de Guinea Bissau
o el moment en què dius adéu al teu amor a l’estació de Coyoacán.

I ens mosseguem la llengua
i se’ns encongeix el pit,
però seguim.

Seguim encara que ningú no sàpiga el que portem a la maleta
ni tampoc el moment en què escopim pel terra a les fronteres
I reconeixem privilegis
(o la falta d’aquests)
En la diàspora, les veus de les nostres mares
poden fer-nos plorar iode
i que en un microsegon recorris el camí imaginari
fins arribar a casa.

Però en la diàspora, no saps bé on és casa.
Tant n’és el nombre d’anys que passis fora,
com recorris aqueixos camins, i cantis aqueixes cançons, mengis aqueixos menjars,
Importa poc com pronuncies “maison”, “home”, “casa mia”
te n’adonares sempre que mai,
mai no és llar
i tu sempre,
sempre seràs
estrangera.
 

(Traduït per Paula Marqués)

As exiliadas somos moitas


As exiliadas somos moitas
                         e estamos en todas partes,
falamos en linguas que non son as nosas
e mordémonos esa lingua cada vez que pronunciamos “再见” (zàijiàn)
“arrivederci” ou dicimos “jërëjëf”.

Se alguén nos pregunta negamos coa cabeza
                                                     e dicimos mentiras
porque é difícil explicar o que doe pechar unha outra porta,
ou soltar (sempre soltar)
e comezar de novo notras rúas,noutros mares ou noutros afectos.

As veces, mostramos as nosas cicatrices ao mundo
e vésenos nesas marcas
o peso da vida
Nelas reconhecemos o frio xélido do inverno na Manchuria
unha caída en bicicleta no sur de Europa,
unha malaria na calor de Guinea Bissau
ou o momento en que lle dis adeus ao teu amor na estación de Coyoacán.

E trozamola lingua
e encóllesenos o peito,
pero seguimos.
 
Seguimos aínda que ninguen sabe o que levamos na maleta,
nin tampouco o momento en que cuspimos no chan das fronteiras
E reconhecemos privilexios
(ou a falta deles)
Na diáspora, as voces das nosas nais
poden facernos chorar iodo
e que nun microsegundo percorras o caminho imaxinario
até chegar a casa.
 
Pero na diáspora, non sabes ben onde é casa.
Da igual o número de anos que pases fora,
como percorras esas rúas, e cantes esas cancións, comas esas comidas,
Importa pouco como pronuncies “maison “, “home”, “casa mia”
decátaste sempre de que nunca,
nunca é fogar,
e ti sempre,
sempre serás
estranxeira.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum programa un concert del duet integrat per Diego Galaz i Jorge Arribas
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa mostra com la impressió 3D transforma el dia a dia
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix un espectacle per al públic familiar
Imatge il·lustrativa
La dramaturga Denise Duncan imparteix un curs d'escriptura teatral a la Sala Beckett
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett dedica un cicle d'espectacles, lectures i xerrades a la dramaturga
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya omple el 2021 de cicles, projeccions i exposicions