Basorèxia

I ara és setembre

Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer

| 10/09/2019 a les 11:57h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Jeffrey Zeldman

 
A veces la belleza me supera y no sé cómo afrontarla.
Mark Oliver Everett 
 
 
El final de l’estiu sempre té regust d’irreversibilitat. Escrivies aquesta frase pretensiosa a les vuit del vespre en el bloc de notes del mòbil mentre us feien fora de la piscina municipal d’un poble de l’interior on més o menys estiuejàveu durant tres dies.
 
Era l’últim vespre que hi éreu. Segurament no hi tornaríeu mai més (per què has de voler tornar a estiuejar a un poble de l’interior on el millor pla és la piscina municipal?), però eren les vuit del vespre i el sol deixava anar els raigs més tous del dia i estàveu asseguts en una taula d’aquelles de plàstic de Coca-cola, acabant-vos la cervesa i, en mirar la piscina buida, quieta com un hivern, rodejada d’una gespa que ja no allitava ningú, et va abraçar una sensació de finitud. Miraves una postal que s’acabava, una quietud, una mena de passat. Vas pensar que no tornaries mai més a mirar aquell paisatge. Que no tornaries a ser mai més la persona que havies estat durant aquells tres dies de vacances en aquell espaitemps determinat. Penses, mentre ell se t’acaba la cervesa (necessites ajuda, amb esta cerveseta abans que mos fótiguen fora, reina? En què penses, se pot saber?), que els entorns i les circumstàncies ens fan ser d’una manera o d’una altra, sense que ni tan sols ens n’adonem. I com que el temps, en principi, passa, encara que tornem al mateix lloc, no el veurem igual si estem en una altre moment vital o amb una altra o amb no cap companyia, però no l'hi expliques.
 
Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer. Et gronxes amb els records de sal i de sorra i les nits amb música de fons i saltes d’un a l’altre com un melisma i et preguntes si encara ara que estàs aquí sola (molt sola) ets la mateixa persona que has estat aquest estiu o si el temps et transforma sense treva en algú que avança, avança ves a saber on, perquè tu no ho saps.
 
Alces el cap i et fixes en la bossa de roba que et va regalar la Vanesa on hi ha aquesta frase escrita: A veces la belleza me supera y no sé cómo afrontarla. I tornes a pensar en la bellesa d’un instant en què encara éreu vosaltres dos sols i intactes enfront d’una piscina immensa i quieta. I ara és setembre, vestit de xandall i amb un xiulet a la boca, que camina deu passes davant teu i es gira cap a tu i et diu, espavil, xiqueta, en què penses, se pot saber?
 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva setena edició
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal
Imatge il·lustrativa
La dramaturga guanya la segona edició del Premi Frederic Roda de Teatre