Basorèxia

I ara és setembre

Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer

| 10/09/2019 a les 11:57h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Jeffrey Zeldman

 
A veces la belleza me supera y no sé cómo afrontarla.
Mark Oliver Everett 
 
 
El final de l’estiu sempre té regust d’irreversibilitat. Escrivies aquesta frase pretensiosa a les vuit del vespre en el bloc de notes del mòbil mentre us feien fora de la piscina municipal d’un poble de l’interior on més o menys estiuejàveu durant tres dies.
 
Era l’últim vespre que hi éreu. Segurament no hi tornaríeu mai més (per què has de voler tornar a estiuejar a un poble de l’interior on el millor pla és la piscina municipal?), però eren les vuit del vespre i el sol deixava anar els raigs més tous del dia i estàveu asseguts en una taula d’aquelles de plàstic de Coca-cola, acabant-vos la cervesa i, en mirar la piscina buida, quieta com un hivern, rodejada d’una gespa que ja no allitava ningú, et va abraçar una sensació de finitud. Miraves una postal que s’acabava, una quietud, una mena de passat. Vas pensar que no tornaries mai més a mirar aquell paisatge. Que no tornaries a ser mai més la persona que havies estat durant aquells tres dies de vacances en aquell espaitemps determinat. Penses, mentre ell se t’acaba la cervesa (necessites ajuda, amb esta cerveseta abans que mos fótiguen fora, reina? En què penses, se pot saber?), que els entorns i les circumstàncies ens fan ser d’una manera o d’una altra, sense que ni tan sols ens n’adonem. I com que el temps, en principi, passa, encara que tornem al mateix lloc, no el veurem igual si estem en una altre moment vital o amb una altra o amb no cap companyia, però no l'hi expliques.
 
Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer. Et gronxes amb els records de sal i de sorra i les nits amb música de fons i saltes d’un a l’altre com un melisma i et preguntes si encara ara que estàs aquí sola (molt sola) ets la mateixa persona que has estat aquest estiu o si el temps et transforma sense treva en algú que avança, avança ves a saber on, perquè tu no ho saps.
 
Alces el cap i et fixes en la bossa de roba que et va regalar la Vanesa on hi ha aquesta frase escrita: A veces la belleza me supera y no sé cómo afrontarla. I tornes a pensar en la bellesa d’un instant en què encara éreu vosaltres dos sols i intactes enfront d’una piscina immensa i quieta. I ara és setembre, vestit de xandall i amb un xiulet a la boca, que camina deu passes davant teu i es gira cap a tu i et diu, espavil, xiqueta, en què penses, se pot saber?
 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer