Notes del Liceu

Pergolesi i Beethoven, al Liceu

14 curiositats sobre els dos muntatges de Les Grands Ballets Canadiens de Montréal

| 12/09/2019 a les 13:15h
Arxivat a: El piano, dansa, Gran Teatre del Liceu, Notes del Liceu, Pergolesi, Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, ballet, Beethoven

Retrat de Ludwig van Beethoven (detall), Joseph Karl Stieler, 1820. Foto: Wikimedia Commons


El Gran Teatre del Liceu acull aquest setembre les representacions d'un programa doble de dansa i ballet contemporani proposat per la prestigiosa companyia Les Grands Ballets Canadiens de Montréal. Sortegem quatre entrades dobles per a l'estrena del dissabte 14 de setembre a les 20h. Per participar-hi només cal enviar un mail (amb el nom de la companyia) a [email protected]* durant el divendres 13 de setembre. 

Descobrim 14 detalls de la vida dels compositors, de les seves obres i de les coreografies que arriben al Gran Teatre del Liceu, mentre fem un tast de la que Uwe Scholz va crear per a la Simfonia núm. 7 de Beethoven:


1. Les Grands Ballets Canadiens de Montréal és una companyia de dansa fundada l'any 1957 per la ballarina i coreògrafa d'origen letó Ludmilla Chiriaeff. El seu director artístic actual, Ivan Cavallari, es va formar en escoles de prestigi com la del Ballet Bolxoi de Moscou i va formar part de grans companyies com a ballarí i coreògraf.

2. Giovanni Battista Pergolesi va ser un compositor, a més d'organista i violinista, del període barroc. Va néixer a Jesi, als antics Estats Pontificis, el 4 de gener de 1710 i va morir al regne de Nàpols el 16 de març de 1736, a 26 anys, víctima d'una tuberculosi.

3. L'Stabat Mater és, segurament, l'obra més característica de Pergolesi. Es tracta d'una obra religiosa basada en un text litúrgic del segle XIII que versa sobre el sofriment de la Verge Maria. Pergolesi la va escriure per encàrrec poques setmanes abans de la seva mort.

4. El filòsof Jean-Jacques Rousseau era admirador de l'obra de Pergolesi. Del primer moviment de l'Stabat Mater va dir que era "el duet més perfecte i commovedor que mai havia sortit de la ploma d'un compositor".

5. L'obra de Pergolesi explica el patiment d'una mare que acaba de veure morir el seu fill –"Stabat Mater Dolorosa" vol dir "La Mare restava dreta, dolorosa”–, però remet sobretot a un dolor universal, el de la pèrdua d’un ésser estimat. Aquest patiment es posa en escena per fer-nos vibrar i emocionar-nos.

6. La coreografia d'Edward Clug llegeix la peça de Pergolesi a partir de la contraposició del femení i el masculí, enfrontant el blanc i el negre per posar de manifest la dualitat eros/thanatos, el contrast entre la vida i la mort.

7. La soprano Maude Brunet i la mezzosoprano Kimy Mc Laren posen la veu al lament de la Verge Maria. 

8. Ludwig van Beethoven va ser un compositor a cavall del classicisme i el romanticisme. Va néixer a Bonn, actual Alemanya, el 16 de desembre de 1770 i va morir a Viena el 26 de març de 1827. Especialment conegut per les seves simfonies per a orquestra, també va compondre música per a un ballet, Die Geschöpfe des Prometheus (Les criatures de Prometeu), estrenat l'any 1801.

9. Beethoven va concebre ambiciosament la seva setena simfonia per a una gran orquestra. Va ser presentada al públic juntament amb una altra de les seves composicions, Welligton Sieg (La victòria de Wellington), escrita en honor als soldats austríacs i bàvars ferits en combat contra l'exèrcit napoleònic el 8 de desembre de 1813, de les seves composicions. 

10. L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu interpretarà les dues obres sota la batuta de Dina Gilbert, directora musical de Les Grands Ballets Canadiens de Montréal.

11. El coreògraf Uwe Scholz prenia habitualment obres simfòniques importants com a punt de partida per a les seves creacions. En aquest cas, va transformar la setena simfonia de Beethoven en un ballet sur pointes molt fidel a la partitura, sobre la qual Richard Wagner va dir que era "l'apoteosi de la dansa".

12. Beethoven va morir el 26 de març de 1827. Al seu funeral, que es va celebrar a l'església de la Santa Trinitat, s'hi va interpretar la Missa de Rèquiem en re menor (K.626), de Wolfgang Amadeus Mozart.

13. En els dos muntatges que es poden veure al Gran Teatre del Liceu, la concepció dels decorats i del vestuari, intencionadament refinada i minimalista, cedeix tot l'espai a la dansa.

14. La combinació de les dues obres mestres en el mateix programa és exigent per tot el ventall que ofereix, i requereix dels intèrprets tanta delicadesa com força.


Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, al Gran Teatre del Liceu

Direcció artística: Ivan Cavallari

Direcció musical: Dina Gilbert

Stabat Mater, de Giovanni Battista Pergolesi
Coreografia: Edward Clug
Escenografia i vestuari: Jordi Roig
Assistent a la coreografia: Gaj Zmavc
Adaptació: Marc Parent
Solistes: Maude Brunet (soprano) i Kimy Mc Laren (mezzosoprano)

Simfonia núm. 7 en la major Op. 92, de Ludwig van Beethoven
Coreografia: Uwe Scholz
Escenografia i vestuari: Uwe Scholz
Assistent a la coreografia: Roser Muñoz
Adaptació: Ivan Cavallari
Vestuari: Alexander Ekman
Il·luminació: Marc Parent

Funcions: 
14 de juny (dissabte) a les 20:00.
15 de juny (diumenge) a les 17:00.
17 de juny (dimarts) a les 20:00.
18 de juny (dimecres) a les 20:00.
19 de juny (dijous) a les 20:00.

Stabat Mater: 40 min.
Pausa: 30 min.
Simfonia núm. 7: 45 min.

Durada total aproximada: 1 h i 55 min.

Amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d'enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
 

Foto: Sasha Onyschenko

 

Foto: Sasha Onyschenko


Foto: Sasha Onyschenko

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions