Escriure

“Malgrat que sigui impossible fer d’un mal escriptor un escriptor competent, igual d’impossible que fer d’un bon escriptor un escriptor genial, sí que és possible, amb molta dedicació, esforç i ajuda, fer d’un escriptor competent un bon escriptor”. Stephen King té la generositat de compartir –en el llibre Escriure, publicat per L’Altra Editorial i traduït per Martí Sales– tot el que sap sobre escriure bona narrativa. Us n’oferim un resum en 14 punts.

Foto: Catorze

1. Si vols escriure, sobretot has de fer dues coses: llegir i escriure molt. No t’ho pots estalviar, em temo, no hi ha drecera.

2. Quan llegeixes prosa dolenta, aprens més clarament què és el que no has de fer.

3. Llegim per experimentar la mediocritat i la merda pura, per poder-les reconèixer quan treuen el nas en la nostra escriptura i així poder-les evitar. També llegim per batre’ns amb els millors, amb els genials, per tenir idea d’on es pot arribar. I llegim per conèixer nous estils.

4. Fins que no tinguis el teu propi espai, serà molt difícil això de posar-te a escriure de debò.

5. Ara ve la gran pregunta: de què escriuràs? I la resposta, igual de gran: del que et vingui de gust. El que sigui… mentre sigui de veritat.

6. Al meu parer, els relats i les novel·les tenen tres parts: la narració, que fa avançar la història del punt A al punt B i, finalment, al punt Z; la descripció, que crea una realitat sensorial per al lector; i el diàleg, que dona vida als personatges amb la seva veu.

7. Potser et preguntes on para la trama. La resposta –com a mínim la meva– és enlloc. […] Desconfio de les trames per dues raons: la primera, en general, les nostres vides no en segueixen cap, fins i tot quan t’esforces a prendre les precaucions més assenyades i ho planifiques tot de dalt a baix; la segona, perquè considero que una trama planificada i l’espontaneïtat de la creació són incompatibles.

8. El més important que sé sobre l’art d’escriure és que les històries es fan pràcticament soles, elles mateixes. La feina d’un escriptor és donar-los camp per córrer (i transcriure-les, esclar).

9. La descripció fa que el lector participi sensorialment de la història. A descriure bé, se n’aprèn, i potser per això és necessari que llegeixis i escriguis molt si vols aconseguir-ho.

10. Com amb la resta d’aspectes de la narrativa, la clau per escriure bons diàlegs és la sinceritat. I si les paraules que poses en boca dels personatges et surten amb sinceritat, descobriràs que t’exposes a rebre moltes crítiques. […] Hi ha gent que no vol sentir la veritat, i tant, però això no és problema teu. Sí que ho seria pretendre escriure sense voler anar al fons.

11. Tot el que he explicat sobre els diàlegs es pot aplicar a la construcció de personatges. Es tracta, ras i curt, de parar atenció al comportament de la gent que t’envolta i explicar la veritat del que has vist.

12. No es pot agradar sempre a tots els lectors, de fet, no es pot agradar sempre ni a una part dels lectors, però hauries d’intentar, de debò, agradar a algun lector en algun moment. Em sembla que això ho va dir William Shakespeare.

13. Crec que cada història demana un ritme determinat i no sempre és veloç. Ara, ves amb compte: si vas massa lent, fins i tot al lector més devot se li pot acabar la paciència.

14. Quan escrius un llibre, et passes dies seguits examinant i identificant arbres. Quan acabes, has de tirar enrere i mirar el bosc. No cal que tots els llibres estiguin plens de simbolisme, ironia o musicalitat (ei, per alguna cosa n’hi diuen prosa), però a mi em sembla que cada llibre (almenys els que val la pena llegir) tracta d’algun tema. Durant la primera versió, o just en acabar-la, has de decidir de què va. En la segona versió –o les següents– has de fer més evident encara el tema. Això potser demana grans canvis i revisions. El resultat, per a tu i per al lector, serà una història més nítida i coherent. Quasi mai no falla.