Soc fràgil, estima’m. És el lema en defensa de les Illes Formigues, un paratge natural amenaçat per la pesca, les barques, les deixalles, la gent. És també un peix que es mossega la cua: la fragilitat reclama amor i estimar ens torna de vidre.
El camí cap a Cala Estreta fa olor de la pluja d’ahir. Demà ja serà tardor i a mi em cal preservar aquest estiu, fer-lo durar. Que no es trenqui.
El mar està emprenyat. Una onada em diu vine i m’encallo en el sí però no. Ja noto les ferides dels peus, ja torno a col·leccionar pors. Reaprendre el futur té peatges.
El calendari és un escut de mira’m i no em toquis, no està escrit enlloc que la primavera ens salvi. El fons de les Formigues encara és preciós i el fred que vindrà també pot ser amable.
Saps què? Ha plogut molt però no se m’ha inundat la casa.
Eva Piquer
17
0
