Foto: Museu de la Música de Barcelona
Els museus dedicats a la música tenen el seu misteri. Exposar el so és un repte impossible i potser per això els instruments s’il·luminen amb una llum tènue, solemne, com si ens volguessin parlar, però sense ser capaços de dir-nos-ho tot. Si més no, així es fa al museu de París i al de Barcelona, a l’edifici de l’Auditori. Podem recórrer els seus laberints d’instruments deixant-nos portar pel record o aturar-nos en els punts que ragen melodies. I, des de fa uns dies, també ens podem aturar a una vitrina encara més enigmàtica, la titulada Músiques als dits. Sanses africanes de la Fundació La Fontana. Al llarg de gairebé un any s’hi exposen una trentena d’aquests instruments africans que semblen pintes amb les pues molt enganxades, encastades a una caixa de ressonància. La historiadora de l’art especialista en continent africà, Elena Martínez-Jacquet, directora de la Fundació La Fontana, ens explica que aquesta vitrina és el resultat de la col·laboració constant que volen endegar la seva fundació amb el Museu de la Música de Barcelona. Ells tenen una col·lecció privada d’instruments provinents d’Oceania, de l’Àfrica, d’Amèrica i d’Àsia, i el museu és el lloc ideal on exposar-los. És un win-win, tal com diuen al món dels negocis, i volen treure’n el màxim profit.
Ara els ha tocat el torn a les sanses, “instruments autòctons documentats des de finals del segle XVI, en el període dels grans navegants portuguesos, però que es creu que són anteriors. Encara ara són una tradició molt viva, sobretot a l’Àfrica central on es troben els pobles de parla bantú”, ens il·lustra Martínez-Jacquet.
Foto: Museu de la Música de Barcelona
Aquesta trentena de sanses, de la cinquantena que tenen a La Fontana, serveixen per mostrar la seva diversitat. S’han agrupat segons els materials, la morfologia i les àrees culturals on es toquen. “Algunes tenen petits afegitons que hi aporten un plus sonor i ens recorden que en la música tradicional africana es busquen sons on intervenen molts petits elements. No hi ha una recerca del so pur sinó de diferents nivells de so a la vegada”.
En canvi, l’ornamentació no té cap conseqüència sonora i, tal com ens comenta la directora de la Fundació La Fontana, “demostra com dins de les cultures africanes s’utilitzen els objectes per inscriure-hi motius identitaris o representacions de divinitats i éssers mítics. L’objecte revela una relació molt íntima entre el músic i l’instrument. Fixa’t que l’ornamentació està feta de manera que el músic la veu quan interpreta la sansa”.
Aquesta intimitat amb l’instrument no és anecdòtica. La sansa és un instrument solista de divertiment que es toca en moments d’espera, per cantar, però “també se’n fa un ús en funerals i cerimònies d’iniciació en societats secretes”.
Vista de l’exposició Foto: Museu de la Música de Barcelona
A mesura que Martínez-Jacquet ens en parla, ens va despertant l’interès per saber quin so deu fer una sansa, sobretot en una societat secreta, és clar. El misteri està servit i, per sort, l’exposició no es limita a documentar l’instrument de manera silenciosa. Hi ha pantalles interactives amb gravacions provinents del Museu de l’Àfrica Central de Tervuren, aplegades per Rémy Jadinon, l’etnomusicòleg que té programada una conferència al Museu de la Música, aquest 10 d’octubre, a les sis de la tarda, juntament amb la directora de La Fontana.
Abans, el 29 de setembre, a les 12 del migdia, hi ha previst un concert de sansa, veu, sintetitzador, petites percussions i percussió corporal amb Xumo Nunjo, Momi Maiga, Núria Domènech i Mu Mbana. Serà l’ocasió per escoltar aquests instruments en directe sense haver d’entrar en cap societat secreta sinó tot al contrari.
Foto: Museu de la Música de Barcelona
Exposició Músiques als dits. Sanses africanes de la Fundació La Fontana
Del 19 de setembre de 2019 fins al 30 d’agost de 2020.
El Museu de la Música acull una mostra monogràfica dedicada a una de les famílies d’instruments més característiques del continent africà, les sanses.
