Qui sap si la tendresa

La bona confitura

I la veritat és que mai res de tot això no em va fer més petit ni més feble

| 01/10/2019 a les 00:20h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: isorepublic


Quan vaig arribar a l'institut, recordo que tothom em mirava. Cridava l'atenció que tingués una estatura tan limitada, hi havia qui només insinuava una rialla per sota del nas, i hi havia qui directament, i sense coneixe'm, m'insultava i intentava fer alguna gràcia, amb més o menys fortuna, per ridiculitzar-me. Gràcies a la sort, o a ves a saber què, totes aquestes coses mai no m'han interessat gaire. Vull dir que mai no hi he parat gaire atenció. Quan tenia tretze anys i no arribava al metre quaranta, tampoc. Més aviat que tard vaig trobar un aliat natural en la ironia i en el què-hi-farem, i vaig tenir la immensa gratitud d'envoltar-me de persones bellíssimes que valoraven més la meva alegria que els meus centímetres.
 
Quan et trobes en aquesta tessitura abans de començar un procés de maduració, o en el punt de partida de l'adolescència, necessàriament la teva vida s'atura, i també plores i et preguntes què carai li passa a aquest món, tan cruel, i tan simple, i tan de la llei del més fort. Vaig desenvolupar atacs paral·lels al sarcasme que rebia i, amb molta paciència, sense tampoc preocupar-me més del compte, aquells que primer m'insultaven i se'n reien, després s'acostaven a mi, perquè jo ho compartia tot: et puc explicar això que no has entès, però no puc demanar-li a ningú que em doni els vint centímetres més que a tu t'agradaria que jo tingués.
 
Mai vaig ser dels més forts, per això no insinuava mai el joc de l'amenaça física. Mai vaig tenir l'envergadura necessària per jugar a hoquei patins, per això hi havia entrenadors que no em feien sortir a la pista ni un minut. Mai vaig destacar físicament, sempre passava desapercebut, per això vaig començar a llegir poesia, com qui passa en silenci pels carrers d'extraradi i no vol molestar. Mai vaig voler cridar l'atenció, per això trobava un idioma en la guitarra i una barraca en les cançons. I la veritat és que mai res de tot això no em va fer més petit ni més feble. Ho entenia així. Sabia que aquest món està fet per a les persones altes. I amb l'assumpció de la realitat, em deia a mi mateix: ja creixeré quan a mi em doni la gana.
 
Aquesta va ser la meva bona confitura. Ser honest amb qui et vol veure com un igual. Ser indiferent amb qui t'intoxica. Tot i que, amb els anys, vaig aprendre que la confrontació no ha de ser necessàriament física, i que hi ha moltes batalles que quan les guanyes en el camp de les idees, després també les guanyes en els camps de pedra i terra. Avui, que la vellesa encara no m'esgarrapa els centímetres, soc feliç amb el meu metre i cinquanta-nou. Sí, encara hi ha gent que se'n riu, fins i tot d'aquells que en diríem "dels nostres". Jo segur que estic més tranquil quan vull parlar d'igualtat. Quan arribo a un concert sempre hi ha algú que em diu "m'havien dit que eres baix, però no m'imaginava que ho series tant". I jo, que ja he après com funciona més o menys tot, li contesto: clar, per això el meu nom surt tan petit al cartell. Tensió ambiental. Tres punts suspensius. I el pitjor verí.

COMENTARIS

pot petit
Anna Tarragó, 01/10/2019 a les 17:30
+5
-0
A casa i jo mateixa, sempre hem dit: " Al pot petit hi ha bona confitura" 😘❤️
Cesk
Paulina Ros, 08/10/2019 a les 11:45
+2
-0
T'he escoltat, vist i gaudit en uns quants concerts i sempre t'he vist poderós i magnètic.
Ara m'agrada llegir-te també.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord