El silenci

La gran fracassada

No li interessa la moda i no suporta anar de compres ni a la perruqueria

| 02/10/2019 a les 14:01h
Especial: El silenci
Arxivat a: Cambres pròpies, Neus Canyelles, Cambres pròpies, El silenci

Foto: Oscar Keys


Fa molt de temps, un suplement dominical em va alegrar la vida. Resultaria llarg i incòmode d'explicar. Però en general, no acostum a llegir revistes, ni tan sols revistes literàries. No tenc temps. I com que no freqüent la perruqueria, així tampoc no em puc permetre de fullejar-les. Però n'hi ha que venen amb els diaris. Moltes, diria jo. Algunes es podrien considerar revistes femenines, d'aquelles que inclouen entrevistes a personatges interessants –dones, principalment–, articles d'opinió i una bona quantitat de pàgines dedicades a atencions especials –per a dones, essencialment– de tot tipus. Cures del cos i cures de l'ànima (sexuals, específicament). Aquestes cures es van repetint. Per exemple, a principi de juny et comencen a preparar perquè la teva pell i els teus cabells afrontin amb desimboltura l'estiu, i un mes després –aproximadament– et diran què fer amb aquesta pell i aquests cabells tan castigats que tens a causa del estralls del sol, l'aigua de la mar i el clor de les piscines. L'estiu et maltracta de valent. Un altre capítol estel·lar són les dietes. Però, la veritat, per què comentar-les...

Del que jo volia parlar és d'una altra portada bastant freqüent, per a mal de moltes dones que tenim una vida –com denominar-la?– patètica. La que diu així: "Triomfadores als quaranta". Destacades sobre un fons sobri, hi ha dues dones vestides elegantment, amb vestit jaqueta, sense estridències. Són guapes, però no com actrius de Hollywood ni com models. Són menys exòtiques. Van ben pentinades, maquillades discretament. I somriuen. Semblen intel·ligents. Són dones que competeixen amb homes: banqueres, empresàries, amb un bon grapat d'empleats al seu càrrec. Però no et pensis que només es dediquen a treballar vint hores diàries. No, per favor. Elles tenen temps per estar amb la família. El més important de les seves vides són els seus fills, que estudien en els millors col·legis d'Europa o dels Estats Units. Però estan tots molt compenetrats. Són unes marasses. Elles segueixen de prop les seves passes. Els encanta viatjar: perdre's a un soc àrab, sortir amb el iot o donar-se un capritx algun cap de setmana a la neu. Dels seus viatges han duit aquests objectes meravellosos amb què decoren les seves cases de dues plantes. Els agrada cuidar-se; fan una dieta sana (res de greixos) i van al gimnàs els dilluns i els dijous. Els encanta cuinar els caps de setmana. Coses lleugeres, però que dins el plat fan una plantassa. I, a més, són enteses en vins i saben com han de combinar-los amb cada recepta. Llegeixen una estona cada vespre abans de dormir. El darrer de María Dueñas. Els agrada el cinema, l'òpera i l'art. Els relaxa cosir. Molt més que un bon massatge del físio. Són triomfadores.
 
Estupefacta davant d'aquests reportatges tan injustos, he pensat oferir-me per a un article diferent, nou: "La gran fracassada abans dels cinquanta". Seré breu. Divorciada, sense un cèntim. No li interessa la moda i no suporta anar de compres ni a la perruqueria. No viatja (només en metro o en bus de línia), a menys que es puguin comptabilitzar com a viatges els quatre trajectes diaris de casa a l'escola i de l'escola a casa. Els iots, només els veu de lluny i si va a la platja. No fa cap dieta i els dolços són la seva passió. Una vegada es va apuntar a aguagym per intentar combatre les fortes migranyes que pateix, i l'única que cosa que en va treure va ser un peu d'atleta. No es pot permetre plantejar-se si li agrada o no li agrada cuinar (ho odia, de fet). Llegeix autors desconeguts.
 
Estic segura que moltes dones s'alegraran de saber que no estan soles.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
21/09/2018
Imatge il·lustrativa
08/09/2018

COMENTARIS

El fracàs
Anònim, 02/10/2019 a les 15:22
+28
-0
El fracàs és ser una dona de quaranta tres anys que ha sigut sempre rebutjada pel sexe oposat. Com a resultat no te fills i no te cap "problema" com aseguren tindre les que déu a beneït amb el millor que et pot passar tindre fills. Aquesta dona s' ha abocat a la ciència i després de sis anys la seva "directora de tesi" li ha dit que el seu estudi és una merda. Com a conseqüència no pot treballar de la seva professió. Pet sentir després que el suïcidi és un pecat i que es de covards. Això és la meva experiència.
Exoportades
NN, 02/10/2019 a les 16:17
+35
-0
Gràcies. Estem igual. Intento poder amb tot, però no hi arribo. Divorciada, amb nens, no m'agrada l'esport (tot i que m'obligo a fer-ne). No sé cuinar. No tinc glamour, ni temps, ni tanta pasta. I m'estic arrugant.
Què hi farem!!!
Anònim, 02/10/2019 a les 22:53
+5
-1
Doncs jo com tu, però a mi si m'agrada cuinar. Considerant que el tant per cent de dones així és molt baix, estem en clara desventatge, què hi farem!!!!
La gran fracassada abans dels 22 també
Anònima, 02/10/2019 a les 23:09
+9
-2
No he viatjat, no tinc cap hobbie, no destaco en res, no tinc cap passió, no he fet mai extraescolars, per dir que: "jo sé fer no sé què, o m agrada no sé què més", sento que no tinc identitat; gairebé no socialitzio, no he format mai part del club del/de les "guais"; no segueixo la moda i tampoc vaig a la perruqueria, no he anat mai de festa, no he tingut nòvia, no he fet petons, no he follar mai (gairebé no he sortit de l armari); no m he dedicat a res més que treure notables i de vegades algun excel·lent, fins que durant el batxillerat vaig veure que no servia ni per estudiar i no sabia què fer amb la vida i vaig acabar aprovant pels pèls; he anat a la universitat per anar, he perdut el temps i m ha servit de poca cosa (he fet magisteri perquè era fàcil), (sí en aquest punt em podeu odiar i esgarifar-vos de la merda de mestra què seré); m han pagat la carretera i no he treballat gairebé mai (i bàsicament en negre); no m he sabut buscar la vida, projectar-me en un futur i intentar anar-hi. Ara hauria d intentar ser mestra (en realitat m agradaria si fos una mica millor com a persona i no una inepta en tot com sóc), però em sento insegura de tot i no penso ni que sigui ètic que "algú com jo" pugui ser mestra. Ara veig que, fer per fer, hagués estat millor un cicle de jardineria: m agraden les plantes, tindria un ofici que em sentia segura de poder realitzar, no hagués perdut el temps i, sobretot, no hagués malgastat els diners dels pares
Fracàs?
Anònim, 03/10/2019 a les 10:16
+7
-0
He repetit batch, la carrera algun curs,vaig fer una carrera que ni m. Agradava,no tinc parella des de fa segles, he perdut amistats realment que creia importants. Però sabeu que! Ara conec un nova forma de fer les coses no es un fracàs sempre que pugui extreure alguna cosa i sé que continuaré equivocant-me, però sincerament crec q sols fracassa qui és rendeix!!
Em sento com totes vosaltres
Anònima, 03/10/2019 a les 10:39
+9
-1
Jo voldria dir moltes coses. Es fa evident que aquest article toca d'aprop a moltes de nosaltres...aquest any m'ha deixat el novio (penjada mb un llit de matrimoni comprat per mi) per anar-se'n a viure a Lanzarote, aixo al juliol. Al setembre vaig perdre la feina i el mateix dia van ingressar al meu pare a l'hospital per un cop al cap. S'hi va estar una eterna setmana i ara ja està bé (gràcies gràcies gràcies, això m'ha ensenyat a valorar l'important). Sento que de vegades ens sentim molt més inapropiades del que som..una cosa són les circumstàncies que poden estar més o menys al nostre favor (o anar canviant) i l'altra cosa som nosaltres. Jo quan us llegeixo veig dones amb molt de poder personal, amb les coses més clares del que sembla...que passa que de vegades fa por creure en una mateixa, ens fiquen al cap massa la.por al fracàs i la decepció. A no ser el que els altres esperen de nosaltres. Hem de sortir a ballar, encara q ens pensem ineptes no ho som i bllar es una gran terapia perque mobilitza molt la por i la transforma. Swing, hip-hop, booty dance (reapropiarse del moviment del cul i cadera..), el que.vulgueu. Apuntar-se a un curs de jardineria o hort urbà, estat disposat a fer el.ridicul, a conèixer gent, a caure bé i malament alhora...a tot això. Jo també volien que fos enginyera, que fes un doctorat: ni luna ni laltra.. però sabeu q? Estic contenta. M'he dedicat aquests últims 7 anys a escoltar-me a mi, el q vull. Ha estat dur! Busqueu ajuda si cal, va molt bé ja sigui psicòleg o aneu al metge de capcelera i expliqueu el.que us passa (no feu com.jo que vaig passar una depressio ben forta sola a casa perque em sentia amb por vergonya i molt vulnerable, siusplau no ho feu això, encara q sigui pel bri d'esperança d'estat altra cop bé (perquè segur que hi han hagut millors moments, com en tot). I sobretot...feu esport encara que l'odieu (com.jo lodiava), cuinar sa encara que ho odieu (com jo encara faig, 😅) ...i aneu a dormir d'hora que el cos agraeix ser cuidat i sempre us ho reportara amb senyals de benestat. Una forta abraçada i endavant! Les dones som molt més capaces del que ens pensem. Tan o més que un home.
Em nego a ser una fracassada
Anònim, 03/10/2019 a les 11:21
+26
-3
40 anys divorciada, demanda la marit per impagaments de pensió. 11 kilos de més. Psicóloga per les palles mentals de baixa autoestima. Mare tòxica qye deia que no estaba pel nen o q el pare era un desgraciat. I vaig dir prou!!!! Vaig fer dieta per primer cop (he estat prima sempre) vaig fer l'esforç de passar gana i fer exercici, vaig perdre 11 kilos. Vaig llençar la merda de roba lletja i gran que tenia i vaig comprar 2 drapets de la meva nova talla. Vaig començar a maquillarme més i a renovar amistats. A reprendre aficions i a deixar de ferme la víctima. Amb 2 cullons, com tot sha de fer a la vida. Millor dit... amb 2 tetas caigudes per 3 anys de lactància i posades a lloc amb un sostenidor del xino moníssim. Si vols pots, deixa de dir que ets una fracassada i aixeca't.
sou estupendes
Anònim, 03/10/2019 a les 16:00
+9
-0
També he "fracassat" segons la trajectòria que estableix la societat en què vivim, però estic tranquil·la i força contenta i per tant dubto que realment hagi fracassat.

El "fracàs" surgeix de la idea que les nostres vides, com a dones, haurien de fer una certa trajectòria, complir una sèrie d'objectius... Ens hem de desfer d'aquestes idees i mirar-nos la vida d'una altra manera. Abraçades a totes.
M’hi sumo
Anònim, 03/10/2019 a les 22:18
+6
-0
Divorciada, una filla, mileurista, i a dia 3 d’octubre em queden els diners justos per passar el mes, sort que de la segona feina puc treure’n uns 120€ mensuals...
No em puc permetre pagar l’abonament a un gimnàs, per això surto sovint a caminar i a treure’m la boira del cap, migranyes provocades per la situació en la que em veig. No vaig a la perruqueria, em compro els tints al súper, no recordo l’últim cop que vaig anar de compres, la meva germana em passa roba que ella ja no utilitza.
No tinc temps per a estar amb la meva filla i això és el que fa més mal, sortir de casa a les 7 del matí i tornar a les 10 de la nit.
SOMRIY
Anònim, 03/10/2019 a les 23:42
+5
-0
Jo també! Separada amb 2 nenes... ni un duro.. i???
No passa res!
Cada dia surt el sol. Somriure i viure el millor cada instant.
La vida, cruel per ella, és fantàstica. Tot et fa créixer i madurar. Us ho dic perquè a mi, la vida, m ha maltractat.
Endavant, sempre endavant
😋
Estic contentíssima de com són
Tesla, 04/10/2019 a les 09:16
+4
-0
Segurament ningú em suporta. Però estic contentíssima vol dir que no un borreguet. M importa poc el que pensin de mí. Procuro pensar que tinc sort de poder-me llevar cada matí malgrat que tingui que anar ha interpretar un paper cada día. Però no vull viure amb por ni tampoc perdre el temps amb el que s espera d una dona de 43 años. La vida és una i cal viure-la amb el que tenim sense anelar absurditats. Realment a qui no li agradi la meva vida perquè no segueixo la direcció dels peixos talment el meu cervell em recorda la gran frase de la Pantoja Dientes Dientes fa molta ràbia a molta gent. És genial vull viure!!!!😘😘
Dones
Paulina Ros, 04/10/2019 a les 10:41
+9
-0
Llegir-vos em tranquil.litza i normalitza. Estar envoltada de superwomans és esgotador
Gràcies noies!
Anònim, 05/10/2019 a les 15:41
+4
-0
Noies! llegint-vos he plorat! Diuen que "mal de muchos consuelo de tontos" doncs sumo al meu fracàs vital el que soc tonta perquè llegint les vostres penes m'he sentit una mica acompanyada. M'agradaria ajudar-vos! Però teniu raó aquesta vida és patètica. Sort que de tan en tan et troves algu que és bona gent. Seguiré el bri d'esperança que em queda.
Vida real o plàstica???
Anònim, 06/10/2019 a les 21:23
+3
-1
Bona reflexió... em sembla genial no seguir els estereotips imposats per aquesta societat plàstica en la que vivim... i poder dir contenta... ni m'interessa la moda ni anar de compres... a la Pelu vaig a fer-me mexes de colors, per donar una mica de vida i gracia als meus cabells blancs! Blancs dels anys que passen i els quals està bé agrair! Ole i Ole per les campiones que lluitem cada dia per ser nosaltres mateixes, que mirem als ulls amb el cor obert, i ens sentim bé quan ho hem fet el millor que hem pogut, surti com surti! Ole i Ole per les divorciades que decidim tirar a davant amb les nostres vides, amb els nostres fills/es i amb les nostres ferides! Resorgim de les cendres i tornem a renéixer! I així tants cops com facin falta! Aquesta es la realitat de tots i totes... i no les "vides felices" que ens han venut sempre i que ara intentem vendre amb fotos ideals a les xarxes socials... la felicitat no passa per tenir una casa bonica, un jardí, un cotxe, uns fills preciosos i llestos,... la felicitat s'aconsegueix quan decideixes tirar a davant passi el que passi... aprenent pel camí, gaudint de cada petit moment de silenci, el qual pots apreciar gràcies a que en algun moment no l'has pogut tenir! I al final, depèn de com mires la vida..., de com projectes el que tens al cap... res mes... es la teva pelicula! Tu decideixes quin tipus de personatge ets! Pots ser un fracassat o fracassada o pots ser un lluitador o lluitadora... tot depèn dels ulls de qui mira... però també dels teus propis ulls, que al final, son els únics que importen... son els teus, son els meus, son els de tots...
Som nosaltres les guais, no elles!
Alèxia, 08/10/2019 a les 21:54
+0
-0
Jo separada de fa 4 anys per decisió pròpia I 2 fills. No obstant he patit com totes vosaltres. Vaig sortir de l'ex sentint-me una merda, obesa I pobre. Consti k ell em passa pensió la mínima, xrò la passa. El cas és k fa 9 mesos, vaig començar k tenia desig de ser jo mateixa altra vegada, vaig millorar el meu físic, he perdut 15 kg, porto els cabells com em dona la gana a mi, I fins I tot ara començo a sentir la necessitat de conèixer un home amb ki compartir moments de la meva vida. I sabeu kuan una diu prou, fins aki, les coses les començem a canviar de dins cap en fora. I és un alliberament brutal. Us recomano k us torneu a trovar a vosaltres mateixes, jo em vaig oblidar de mi, I el retrovament és la millor experiència, després de la del dia k vaig obrir el meu pis de separada, això si k és insuperable. No res, som DONES REALS, amb motxilles k es poden alleugerar. Gràcies a totes, sou brillants!.
No ens hem de sentir fracassades!!
Anònim, 10/10/2019 a les 15:48
+0
-0
M'he sentit molt identificada. Tinc més de 50, dos fills, separada, vaig perdre la feina quan em vaig separar, pero vaig estudiar i ara tinc una feina a mitja jornada. He tornat a anar al gimnàs. No tinc diners i el pare de la meva filla em fa la vida impossible. Tot i aixi seguim vius i podem seguir lluitant. Som dones valentes i lluitadores!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord