Poesia

Quan el gel ens féu caure

Sents nostàlgia/ I desenterres el cadàver

| 02/10/2019 a les 00:00h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Laia Maldonado, poesia, poema, L'Arquitecte
L'arquitecte, publicat per Edicions de 1984, és títol del poemari amb què Laia Maldonado (Coma-ruga, 1997) ha guanyat el Premi de Poesia Ventura Ametller. En llegim un poema.  
 

Foto: Tasha Lutek


Mira'm. 
Digna't a abaixar la vista una vegada més. 

«Ets freda.»

Deixa d'acusar-me. 
Deixa de mullar-te els dits en els meus matins freds. 
Deixa de perdre els guanys en mi. 

Dius que sono freda. 
Dius que sóc jo qui et vol retenir, 
Quan ets tu qui no té camins de ronda. 

Deixa d'acusar-me. 
Abandona aquest posat de metarelat agonístic, 
Tant patetisme Jocèntric mareja. 

Crèiem reïficar
En paraula sagrada
Eixos i coordenades. 
Però en absolut, amic.

M'has fet cadàver que revifa
Quan sent disculpes, 
Vivint morta per sempre. 

El teu amor
Ha matat el referent
En intentar copsar-lo. 

I tornes
A buscar el vell llampec
Que et fa mal, 
El color que no gosa, 
Que no té cap altre. 

Sents nostàlgia
I desenterres el cadàver, 
En respires l'últim alè putrefacte, 
I li fas l'amor i no la vida. 

Rere el tu
Tot és buit. 

 

 L'arquitecte


 © Laia Maldonado
 © Edicions 1984, 2019

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres