Visions

Minut zero

Mai abans t’havies sentit tan perduda com en aquell instant

| 19/10/2019 a les 00:01h
Especial: Visions
Arxivat a: Finestres, Càncer de mama, visions, Dia Mundial del Càncer de Mama, Núria Morera

Foto: Victoria Strukovskaya


"Ahora te apetecería probar todas las drogas del mundo.
Pero todas las drogas del mundo no cambiarían la sensación
de que tu vida ha sido un sueño y empiezas a despertar".
Mi vida sin mí.
Isabel Coixet.


Ho has mesurat a ull, però no deu ser més de vint-i-cinc centímetres, la distància que separa l'una de l'altra. Totes dues en el mateix pla. Rectes i transversals.
 
I et decideixes a descriure-les, a incorporar-les, a fer-les teves. Al cap i a la fi t'acompanyaran la resta de la teva vida.
 
El sentit de l'existència de cadascuna no pot ser més discordant. Per una en va sortir vida i per l'altra, mort. La primera farà set anys que t'acompanya. També va ser inesperada. Feta de pressa i corrents, fruit de la urgència que suposava un part que es va complicar a última hora.
 
L'altra és recent. Tan sols l'has mirat fixament un parell o tres de cops. Et travessa el pit dret. Des del mugró fins a l'estèrnum. No et sembla ni bonica ni lletja. Encara no l'has assimilat. Hi és i t'hi estàs aproximant de la millor manera que ets capaç. Sis lletres que encara et costen de pronunciar però que t'has entestat a normalitzar. Càncer. Sí. A tu.
 
No eres de les que pensaves que allò només passava als altres. Era una sentència que havies escoltat moltes vegades però amb la que tu no combregaves. I tant, que et podia tocar, et deies en veu baixa quan t'assabentaves d'alguna desgràcia aliena.
 
Potser el que no veies venir és que les llums d'alarma se't disparessin així com qui no vol la cosa, un dissabte qualsevol de finals de tardor. Estaves embadalida mirant com la teva tassa blau cel girava dins el microones i et vas passar la mà pel coll mentre movies el cap d'un cantó a l'altre. No havies dormit bé i bufaves tot fent llista mental de les mil i una tasques que havies d'encadenar durant les properes hores.
 
Vas emplenar els pulmons, vas retenir l'aire durant uns segons per, acte seguit, deixar-lo sortir a poc a poc. De forma inconscient la teva mà va lliscar del clatell al pit dret fins a aturar-se, per una mena d'atzar intencionat, justament allí. De manera inconscient hi vas pressionar de forma suau. Minut zero. El vas notar al mateix temps que la campana del microones t'avisava que ja podies enretirar la tassa. El llum es va apagar i vas veure el gel de la teva expressió reflectit al vidre.
 
No pot ser, et vas dir. Sempre has complert amb les visites al ginecòleg i de manera periòdica t'examines sota el raig d'aigua de la dutxa. El teu cap anava a mil per hora mentre senties com els teus fills es barallaven a l'univers llunyà del menjador. Allò no hi era abans.
 
Vas enfilar corrent les escales que condueixen a la teva habitació. Et vas estirar al llit i, passejant els ulls pel sostre acabat de pintar, et vas buscar de nou aquell petit botó que s'havia instal·lat sota la teva pell i que havies localitzat feia tan sols uns minuts. O potser ja feia un segle? El temps s'havia aturat.

Vas prémer fort les parpelles desitjant que no hi fos. Va, no. Segur que no és res. Però encara hi era. T'intentaves convèncer que no calia alarmar-se, però en el fons intuïes que aquella descoberta no podia augurar res de bo. Vas notar com milers d'agulles se't clavaven per tot el cos i el fred del carrer se t'instal·lava dins. Senties com des de baix el teu fill et buscava, però tu romanies immòbil mentre deixaves escapar la humitat que retenien els teus ulls.
 
Mai abans t'havies sentit tan perduda com en aquell instant. Desorientada i sense brúixola, vas entreveure un camí polsós i costerut. Merda. Que sí. Allò que sabies que et podia passar t'estava succeint. A càmera lenta. Ara i aquí.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
19/10/2019
Imatge il·lustrativa
19/10/2019

COMENTARIS

Brutal relat
Albert Pujol, 19/10/2019 a les 21:18
+2
-0
Et posa, en poques frases, en una realitat i en un moment tant personal que sembla que t’estigui passant a tu. Bestial! Necessari llegir-lo. Gràcies Núria.
Emotiu i necessari
Olga Casanova, 20/10/2019 a les 13:43
+0
-0
Núria... gràcies per aquestes paraules tan ben escrites, tan emotives, tan reals i tan necessàries.
Petons...
Olga

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre
Imatge il·lustrativa
El Grup Focus ofereix en línia dues obres teatrals i dues pel·lícules
Imatge il·lustrativa
El Gran Teatre del Liceu posa a disposició dels espectadors una selecció d'espectacles