Un dels paranys del cinèfil ingenu és el fet d’arribar a pensar que un ja ha vist totes les pel·lícules interessants que existeixen fins al moment. Es tracta d’un greu error, ja que hi ha molts títols que han estat sepultats en l’oblit durant dècades per diferents raons; films que han estat amagats, prohibits o perduts per raons diverses.
Al llarg de la història, la moral sexual de cada època o la conjuntura política ha portat moltes pel·lícules a ser víctimes de la censura. Alguns cops ha estat per la seva valentia a l’hora de retratar una realitat que incomodava el poder vigent: el nazisme, l’estalinisme… En algunes ocasions els hereus han volgut amagar algun film en què un familiar seu no sortia ben parat; i també hi ha produccions que han desconcertat pel seu caràcter experimental, per haver-se avançat al seu temps, i que s’han amagat als ulls del públic.
Però filmoteques de tot el món –que tenen precisament com a principal missió la de conservar i divulgar el patrimoni cinematogràfic– es dediquen a localitzar i restaurar aquestes pel·lícules oblidades; cada any, al mes de juny, el festival Cinema Ritrovato de Bolonya ofereix l’oportunitat de conèixer i recuperar aquests tresors amagats. Ara, aquest mes i el que ve, la Filmoteca de Catalunya presenta una notable selecció d’aquestes pel·lícules al cicle Censurats, retrobats, restaurats!
Després de revolucionar per sempre el cinema nord-americà amb Easy Rider –codirigida amb Peter Fonda–, Dennis Hopper va dirigir The Last Movie (1971), el rodatge de la qual va estar presidida per les drogues i les bacanals; el to experimental del seu rodatge va disgustar tant al productor Lew Wasserman que va retirar el film de la circulació. Per la seva banda, en ple Neorealisme Luigi Zampa va dirigir Anni difficili (1948), una amarga tragicomèdia sobre la connivència de la societat italiana amb el feixisme. A Niedzielne igraszki (1983), el polonès Robert Glinski mostra un grup d’infants jugant a la guerra el mateix dia de la mort d’Stalin, mentre que André de Toth (Els crims del museu de cera) va mostrar per primera vegada en un film de Hollywood les deportacions de jueus a camps d’extermini a None Shall Escape (1944). Aquestes són algunes de les obres que es poden veure a Censurats, retrobats, restaurats!
El cicle també permet descobrir l’adaptació de l’obra teatral que va donar a conèixer Katharine Hepburn abans del seu debut al cinema, la comèdia feminista The Warrior’s Husband (1933), de Walter Lang. També ofereix una pel·lícula de Luciano Emmer en el guió de la qual va col·laborar Pier Paolo Pasolini i que va ser retallada per la censura: La ragazza in vetrina (1960), sobre la relació entre un immigrant italià a Amsterdam i una prostituta. I la immigració també és el tema de Déjà s’envole la fleur maigre (1960), film que va condemnar el seu director Paul Meyer a l’ostracisme professional.
Per la seva banda, Manoel de Oliveira –potser el director de carrera més llarga de la història– va barrejar realitat i ficció a Acto da primavera (1963), filmant la representació de la Passió de Crist a Curalha. I els nombrosos fans de Sherlock Holmes poden gaudir d’una pel·lícula protagonitzada per un dels personatges més vegades portats a la pantalla: Sherlock Holmes (1931), interpretada per Clive Brook i que ha estat restaurada pel MoMA.
Aquestes són algunes de les pel·lícules que es podran veure a l’octubre en un cicle que prosseguirà al novembre amb d’altres descobertes, i que anirà acompanyat d’un seguit d’activitats centrades en la preservació i la reivindicació del patrimoni cinematogràfic, com la sessió La dona visible. Presències de la feminitat a la pantalla (1895-1920), dedicada a la presència i la representació de les dones en el cinema dels orígens.
Censurats, retrobats, restaurats!
El cicle de la Filmoteca de Catalunya projecta films que han quedat a l’ombra del cinema.
Fins al 27 d’octubre. I continua al novembre amb Sensualidad, The Patsy, Confucius, Venedig, Die kleine Veronika, Cabeza de Vaca i Al-mummia.
