Puccini, al Liceu

Retrat de Giacomo Puccini (detall) Foto: Wikimedia Commons

El Gran Teatre del Liceu acull aquest octubre les representacions de l’òpera Turandot, de Giacomo Puccini. Sortegem una entrada doble per a la funció del dimarts 22 d’octubre a les 20h. Per participar-hi només cal enviar un mail (amb el títol de l’obra) a [email protected]* abans del 18 d’octubre. (La guanyadora és Berta Sagristà).

Descobrim 14 detalls de la vida del compositor i d’aquesta obra, mentre escoltem com Luciano Pavarotti n’interpretava un dels fragments més coneguts i emotius, l’ària del tercer acte Nessun Dorma.

1. Giacomo Puccini va néixer a Lucca, al Gran Ducat de Toscana, el 22 de desembre de 1858 i va morir a Brussel·les el 29 de novembre de 1924. Puccini no va viatjar mai a la Xina, i es va estimar més situar els jardins flairosos i l’exquisida arquitectura xinesa en un temps indeterminat perquè no quedés relacionada amb el japonesisme d’una de les seves altres òperes cèlebres, Madama Butterfly.

2. Turandot és una de les òperes més conegudes i celebrades de Puccini. Va quedar inacabada quan el compositor va morir per causa d’un càncer d’esòfag i les dues darreres escenes van ser completades pel compositor Franco Alfano.

3. L’estrena absoluta de Turandot va ser el 25 d’abril de 1926 al Teatro alla Scala de Milà. A Barcelona, el 30 de desembre de 1928, al Gran Teatre del Liceu, on s’ha representat fins a 71 vegades.

4. L’acció se situa a Pequín, en un ambient carregat de màgia, de conte de fades. La filla de l’emperador, la princesa Turandot, promet que només es casarà amb qui sigui capaç de resoldre tres enigmes. Calaf, el jove príncep persa fill de Timur, s’enamora de la bella i cruel princesa i supera una a una les proves que ella proposa, però Turandot no accedeix a casar-s’hi. Calaf li proposa un nou repte: la princesa ha d’esbrinar el seu nom, que ha mantingut en secret, i només així es veurà lliure del compromís i ell morirà. Turandot tortura Timur i Liù, però la serventa, prefereix morir que revelar el nom de l’home que estima.

5. Malgrat els girs dramàtics i tràgics de l’argument, el final de Turandot és el que es podria entendre un final feliç: Calaf, la nit abans que venci el termini per a la revelació del seu nom, besa la princesa amb l’esperança d’enamorar-la i estovar la seva crueltat. També li confessa el seu nom a cau d’orella, deixant la seva sort en mans de la protagonista. Al matí, Turandot reuneix el seu poble i anuncia el nom del príncep estranger: “El seu nom és Amor”.

6. Turandot és una dona sense ànima, un monstre que no comprèn el misteri de l’amor, mentre que Calaf, el pretendent, seria un romàntic agosarat que obre els ulls de la princesa a una realitat més amable –gràcies, a més, a la bondat infinita i el sacrifici de Liù.

7. L’estrena de Turandot va coincidir amb l’auge del musical als Estats Units –un espectacle igualment popular, però musicalment més lleuger, més proper a les classes mitjanes de les grans urbs industrialitzades i amb l’arribada d’una revolució modernista en la música europea que portava l’òpera cap a terrenys atonals inexplorats fins llavors. Turandot és, doncs, la darrera de les grans òperes d’estil líric.

8. Els personatges principals d’aquesta òpera són Turandot, una princesa xinesa (soprano), Calaf, un jove príncep tàrtar (tenor) i Timur, pare de Calaf (baix).

9. El muntatge que estrena el Gran Teatre del Liceu compta amb una espectacular escenografia high-tech plena de metàfores visuals ideada per Franc Aleu. Innovadora i trencadora, parla de l’òpera del futur, amb robots, leds, tecnologia 3D, il·luminació i color electrònics, moviment múltiple continuat, vídeo i audiovisuals d’avantguarda, en què el vestuari queda perfectament integrat.

10. Turandot és interpretada per les sopranos Iréne Theorin i Lise Lindstrom. L’americana Lindstrom és especialista en el paper i fa deu anys que l’interpreta ininterrompudament, i Theorin, una de les grans intèrprets wagnerianes de la seva generació, hi aporta la seva potència i control per construir un personatge vibrant i poderós.

11. En la versió de Franc Aleu els papers es capgiren i reinterpreten: en un moment cultural en què no es pot passar per alt la importància del moviment #MeToo i les reivindicacions socials des del feminisme, Turandot és retratada com una dona autosuficient i aliena a qualsevol convenció patriarcal, i Calaf com una mena d’obsés a qui sembla que no hi ha cap negativa que pugui aturar-lo.

12. Turandot és un mot persa que significa “la filla de Turan”. Turan és com s’anomenava antigament a una regió de l’Àsia Central que va formar part de l’Imperi Persa, a l’actual nord de l’Iran i al nord del riu Oxus, avui anomenat Amuradià, que transita per terres del present Afganistan.

13. El vestuari que Chu Uroz ha creat per aquest muntatge es compon de llums led que es controlen per wifi. Els colors i el grafisme lumínic canvien amb la veu i la música i d’acord amb el rol de cadascun dels intèrprets.

14. Turandot és l’òpera que es preparava al Gran Teatre del Liceu el 31 de gener de 1994, el dia que va ser devorat per les flames. Cinc anys i escaig després, el 7 d’octubre de 1999, el renovat Liceu va ser reobert al públic amb aquesta òpera de Puccini. Així, el muntatge que acull actualment el Gran Teatre del Liceu commemora el 20è aniversari de la nova etapa.

Turandot, al Gran Teatre del Liceu

Dramma lirico en tres actes i cinc quadres de Giacomo Puccini sobre un llibret de G. Adami i R. Simoni completat per F. Alfano.

Direcció musical: Josep Pons

Direcció d’escena i videocreació: Franc Aleu

Funcions:
7 d’octubre (dilluns) a les 20h.
8 d’octubre (dimarts) a les 20h.
10 d’octubre (dijous) a les 20h.
11 d’octubre (divendres) a les 20h.
13 d’octubre (diumenge) a les 17h.
14 d’octubre (dilluns) a les 20h.
15 d’octubre (dimarts) a les 20h.
16 d’octubre (dimecres) a les 20h.
18 d’octubre (divendres) a les 20h.
19 d’octubre (dissabte) a les 20h.
20 d’octubre (diumenge) a les 18h.
22 d’octubre (dimarts) a les 20h.
24 d’octubre (dijous) a les 20h.
25 d’octubre (divendres) a les 20h.

Primer acte: 33 min.
Pausa: 5 min.
Segon acte: 46 min.
Entreacte: 30 min.
Tercer acte: 40 min.

Durada total aproximada: 2 h i 40 min.
(45 minuts abans de l’inici de totes les funcions, al Foyer té lloc una sessió informativa gratuïta amb la informació bàsica de l’òpera així com un resum argumental.)

Repartiment:
La princesa Turandot:
Iréne Theorin (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Lise Lindstrom (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

L’emperador Altoum: Chris Merritt

Timur:
Alexander Vinogradov (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Ante Jerkunica (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

El príncep desconegut, Calaf:
Jorge de León (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Gregory Kunde (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

Liù:
Ermonela Jaho (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Anita Hartig (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

Ping: Toni Marsol
Pang: Francisco Vas
Pong: Mikeldi Atxalandabaso
Mandarí: Michael Borth

Veu del príncep de Pèrsia:
José Luis Casanova (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Emili Rosés (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

Serventes:
Maria Such i Marta Polo (7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre)
Mariel Fontes i Yorkanda León (8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre)

Amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu.

* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.