Soltar-ho tot és una de les cançons del darrer disc de Xarim Aresté, El nus i altres mons. Escoltem la versió que va gravar al disc i, tot seguit, la que fa ara als directes, en què en modifica una mica la lletra.
Segons fan anys, gotims fan rius.
No hi deu haver cap més secret,
però a les portes de l’oblit
sento més fort el teu crit,
i se’m crema la pantalla
amb les paraules que no hem dit.
I tant si bull el cel serè
com si fa una fosca nit,
jo vigilo les llavors
per a que no els falti de res.
I tinc el cor en un puny
i això que vull obrir les mans
per soltar-ho tot i
mirar-m’ho de lluny per un cop.
Les aus fan nius, tu i jo fem pous,
i ho llencem tot allà dins.
I després ens posem fins
i gastem tots els llumins
però res carbonitza l’oli
que ens manté units.
I hem fet tots els rituals,
sacrificis i descuits,
i segueixen creixent flors
a dins i a fora de l’embut.
I si els avions poden volar
segur que jo soc prou lleuger
per soltar-ho tot i
mirar-m’ho de lluny per un cop.
Una flauta i un acordeó
la guitarra i el dolor
de no poder gaudir
de la música i del vi,
la frescura d’aquest vespre
que encara no vol morir.
I no fan falta més perquès,
sembla que els dos ho haguem entès.
Només necessitem temps
per aprendre’ns el paper.
Perquè jo no et vull dir adeu
ni vull jugar-m’ho a cara o creu.
Només vull soltar-ho tot i
mirar-m’ho de lluny per un cop.
Només vull soltar-ho tot
i mirar-m’ho de lluny per un cop.
Aquest vídeo forma part dels acústics de Ràdio Arenys:
Foto: @pax_buyate
