Leaf with stem and roots I (2019). Fulla de wigàndia, cogombre, llavors de carbassó, planta de cautxú deconstruïda, kiwi, porro verd, llorer, enciam iceberg, col vermella, heura, metall i resina (18 x 25 x 70 cm.)
Fa 25 anys, Paul Daly va arribar a Barcelona per fer allò que encara no estava de moda: reinventar-se. Havia treballat com a arquitecte a Londres i havia fet prou calaix per tenir marge de temps. Abans s’havia carregat les piles a Hong Kong, a Sydney, a Sud-Amèrica i a Nova York, però, com els passa a tants d’altres, va ser Barcelona qui el va enamorar.
Encara continua aquí perquè, de passada, també es va enamorar de la seva dona: “Tots dos érem anglesos errants a la recerca del latin lover i ens vam trobar”, bromeja Daly… però, prou de safareig: hem vingut a parlar de la seva primera exposició individual comissariada per Glòria Bosch. Sota el títol de Living Matter, la podem veure a Can Framis i val la pena.
Forest floor II (2019). Firmiana deconstruïda (para-sol xinès), fulles variades d’heura, branquillons, arrels, herba i ombú (50 x 50 cm.)
Tot va començar perquè Daly volia dissenyar una làmpada i va agafar una fulla i se la va mirar a través de la llum i va pensar: “Que maco”. Durant anys va estar desenvolupant aquesta primera impressió i ha trigat força a mostrar-ne el resultat, encara que es pot dir que, quan s’hi ha decidit, ha entrat per la porta gran, exposant en un espai de referència com Can Framis. Per què? “Tinc molts amics artistes i jo em sentia com un arquitecte i dissenyador intentant ser artista. Em costava molt creure-m’ho. Porto molts anys fent classes d’anglès i estava bé fent el meu camí a poc a poc”.
El camí no ha estat fàcil: “Per crear es necessita temps i si has de treballar per menjar, en tens poc. Amb això estic queixós amb l’Ajuntament i la Generalitat. Es parla molt de les fàbriques de creació, però als nois només els donen dos anys per fer-hi estades i amb això no n’hi ha prou. Després, on van? No és lògic. És una mica fals. Què han de fer? Tornar amb els pares? És absurd. Tenim molts edificis abandonats que podrien ser bons espais. La gent que té poder no té confiança en els artistes”. Daly no parla per parlar. Ell és un dels impulsos de l’Escocesa, al Poblenou, un centre de creació artística d’iniciativa particular que es va engegar fa vint anys. Ara, Daly ja no hi està implicat, però l’Escocesa continua en marxa. “Vam arribar a tenir cinc naus plenes de gent treballant…”
Leaf I (2019). Fulla d’heura, kiwi i pela de taronja, llavors de carbassó, detalls de fulles de plantes del cautxú “esqueletitzades” i llorer (17 x 15 x 20 cm.)
Sí, sí, però tornem a l’obra. Què fas per aconseguir aquesta bellesa tan delicada? “Busco els materials a la natura: arrels, fulles, fruits… tinc els meus raconets a Anglaterra i a Catalunya”. És com si tinguessis la teva obra plantada? “Sí, els bacteris van fent la seva feina i jo n’aturo el procés perquè les fulles quedin com el paper. Després, les planxo”. De fet, Daly és l’home ideal: “M’agrada molt planxar”. Després ho guarda i en fa els collages. “Si poguéssim il·luminar els fons dels boscos, tindríem uns mosaics increïbles”, diu i, ja que no ho pot fer d’una manera tan magna, ens ho fa a trossets.
“M’encanten els bacteris perquè van treballant per a mi i cadascun deixa una empremta diferent”. El resultat són peces que recorden les obres de Gustav Klimt: “M’ho diu un munt de gent, però jo no ho vaig pensar. Suposo que és el subconscient. Klimt està en el nostre imaginari”. Un altre referent és Gaudí i el seu amor per la natura: “Sí, clarament. Vaig ser a Barcelona per primer cop com a estudiant d’arquitectura per conèixer la seva obra. També vaig treballar com a dibuixant per al National Geographic i vaig poder entrar sol a la Pedrera per penetrar en tots els seus racons. Va ser un bon aprenentatge”.
Hedge II – Finals d’estiu, principis de tardor (2018). Material orgànic: fulles i arrels diverses (28 x 40 cm.)
Daly és com un cirurgià. Li agrada fer talls a la natura i que segueixin el seu procés. Treballa amb les heures perquè tenen una estructura interna molt forta i n’extreu tota la fragilitat. A l’exposició podem contemplar Rambla (Senescencia), l’obra amb què va guanyar el Premi d’Escultura 2018 de la Fundació Vila Casas. El primer cop que va veure el passeig ell era molt jove i va apreciar com els rajos de sol travessaven les branques, les ombres que creaven, el moviment: “Em va semblar que era com una catedral, amb els troncs com a columnes”.
Rambla (Senescense) (2018). Diversos materials orgànics (entre els quals fulles d’heura i branquillons) metall, resina i llum (25 x 80 x 15,5 cm.)
Qui havia de dir que aquella primera impressió d’aquell jove estudiant, gairebé trenta anys després, es transformaria en Living matter, aquesta selecció de peces fetes de matèria orgànica i llum amb què Daly crea una bellesa cromàtica plena de fragilitat. Aneu-hi: ho podeu comprovar fins al 19 de gener.
Paul Daly – Living Matter
Fins al 19 de gener al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas.
Paul Daly (Liverpool, 1963), arquitecte i artista, va ser el guanyador del Premi d’Escultura 2018 de la Fundació Vila Casas amb l’obra Rambla (Senescencia). Daly centra la seva recerca artística en l’exploració i la investigació de la matèria orgànica
Trees III (2019). Fulles d’heura deconstruïdes, pastanagues cuites, rodanxes de cogombre, carbassó, xirivia, branquillons i arrels (80 x 40 cm.)
