Poesia

L'Ítaca de Lluís Soler

Però no forcis gens la travessia./ És preferible que duri molts anys

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Lluís Soler, Konstandinos Kavafis
L'Institut del Teatre va ser creat el 1913 per la Diputació de Barcelona. Amb més de cent anys de vida, han inaugurat un nou curs, i, per donar el tret de sortida, han fet una festa que ha omplert l'escenari del Teatre Ovidi Montllor del talent dels estudiants: amb un extracte de Whim interpretat pels ballarins d’IT Dansa, la jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre, i pels estudiants de segon curs del Conservatori Professional de Dansa; amb Delirium, a càrrec d’estudiants de sisè curs del Conservatori Professional de Dansa de l’especialitat de dansa espanyola; amb un fragment de Bach, el treball final de carrera d’Almudena Pardo, graduada al Conservatori Superior de Dansa, i amb un altre d’Inside, a càrrec d’estudiants del Conservatori Superior de Dansa. En darrer lloc, l'actor Lluís Soler, amb Si anessis lluny..., ha recitat alguns dels molts versos que l'han marcat a la vida. Escoltem com ha animat els joves del públic a fer el viatge cap a Ítaca. 


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfeereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
 
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
 
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
 
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
 
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
 
 
Konstandinos Kavafis. Poemes, vol. II. Traduïts i anotats per Carles Riba.


Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre, parlen sobre la inauguració del curs de l'Institut del Teatre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis