Tast editorial

Carta a D.

Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t'estimo més que mai

| 15/10/2019 a les 11:42h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial, Edicions de 1984, Carta a D., André Gorz
"Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T'has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t'estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l'escalfor del teu cos vora el meu."

Així comença la Carta a D. (publicada ara per Edicions de 1984 i traduïda per Mia Tarradas), escrita pel filòsof André Gorz l'any 2006 a Doreen Keir, la dona amb qui va fer camí, gairebé sis dècades, des que es van conèixer a Lausana el 1947. "Necessito reconstruir la història del nostre amor per copsar-ne tot el sentit. És això el que ens ha permès de ser qui som, l'un per i per a l'altra. T'escric per comprendre el que he viscut, el que hem viscut junts". I rebobinant el passat, André Gorz també fa un retrat del context polític i intel·lectual de l'Europa de la segona meitat del segle XX. Fins arribar al seu present: ella té  càncer amb un pronòstic greu. "Estava segur que estaves treballant per amansir la mort i combatre-la sense por". "M'agradaria donar-t'ho tot de mi durant el temps que ens queda". Aquesta carta, que és un homenatge lúcid a l'amor llarg i còmplice, està escrita a raig mesos abans que els dos intel·lectuals decidissin morir junts. Va ser el 22 de setembre del 2007. En llegim un fragment de l'inici.
 

 

No teníem pressa. Vaig desvestir el teu cos amb cura. Vaig descobrir, en una coincidència meravellosa de la realitat i de la imaginació, Afrodita de Milos feta carn. L'esclat de nacre del teu pit il·luminava la teva cara. Vaig contemplar llargament, mut, aquest miracle de vigor i de dolçor. Vaig entendre amb tu que el plaer no és pas una cosa que hom pren o dóna. És una manera de donar-se i de demanar de l'altre el do de si mateix. Ens vam donar l'un a l'altra completament. 

Durant les setmanes següents, ens vam tornar a veure quasi tots els vespres. Vas compartir amb mi el vell sofà atrotinat que em feia de llit. Només feia seixanta centímetres d'ample i dormíem abraçats. A banda del sofà, a l'habitació només hi havia una prestatgeria feta de planxes de fusta i de rajols, una taula immensa amb un amuntegament de papers, una cadira i un fogonet elèctric. No et va sorprendre el meu cenobitisme. A mi tampoc que l'acceptessis. 

Abans de conèixer-te, mai no havia passat més de dues hores amb una noia sense avorrir-me i fer-li-ho notar. El que em fascinava de tu és que em feies accedir a un altre món. Els valors que havien dominat la meva infància no hi tenien cabuda. Aquest món em captivava. Quan hi entrava, m'hi podia evadir, sense obligacions ni pertinença. Amb tu, era a un altre lloc.  
 

Foto: Daniel Mordziski

 

 Carta a D. Història d'un amor


 © André Gorz
 © Edicions de 1984, s. l., 2019
 © traducció de Mia Tarradas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions