Tast editorial

Raül Romeva, dibuixant la injustícia

14 il·lustracions que el pres polític ha fet des del banc dels acusats

| 21/10/2019 a les 18:18h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Passadís, Raül Romeva, Des del banc dels acusats, tast editorial
Imatge il·lustrativa
"Llevar-nos a les 5.45 h. Sortir en dues furgonetes de la Guàrdia Civil del Centre Penitenciari Madrid V, a Soto del Real, cap a l'Audiència Nacional. Canvi de custòdia, pujar en una furgoneta de la Policia Nacional que només dona la volta a l'illa de cases per desembarcar-nos al Tribunal Suprem (TS). Registres, controls, revisions, interrogatoris i cacheos pertinents. Tot això, dos cops al dia. Anada i tornada.

Al TS repartim el temps entre la sala de vistes (la mateixa en què Lluís Companys va ser jutjat el 1935) i la sala en què passem les estones entre interrogatoris. Parets altes, finestres tapiades, vigilància constant d'un Alfons XIII pintat a l'oli i la presència permanent d'efectius de la Policia Nacional. I així cinquanta-dos dies. Cinquanta-dues sessions al llarg de les quals han passat moltes coses, s'han dit moltes coses, hem escoltat moltes coses, hem vist moltes coses."

Ho escriu Raül Romeva al llibre Des del banc dels acusats (Ara Llibres), que recull els esbossos que el pres polític, condemnat a 12 anys de presó, ha fet durant els mesos del judici al Tribunal Suprem. A través d'aquests dibuixos en blanc i negre ens ofereix "una mirada personal, la meva, amb un punt humorístic, perquè no hi ha millor eina que l'humor per superar les pitjors dificultats." Us en mostrem 14. 


1. Comença el judici. El dia 12 de febrer de 2019 seiem al banc dels acusats. Consciència tranquil·la, mirada clara, determinació ferma. Tot a punt per reivindicar, defensar i posar de manifest les febleses i contradiccions d' un Estat que es diu democràtic, tot i que sovint té comportaments de dubtosa legitimitat democràtica.

Raül Romeva



2. Sis homes i una dona. D'esquerra a dreta: Andrés Palomo del Arco, Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana M. Ferrer.

Raül Romeva



3. Des del primer dia dos noms comparteixen protagonisme amb Marchena: Varela, que es jubila amb aquest judici, i que al llarg de tot el procés mantindrà una actitud visiblement activa, amb gesticulacions constants (la qual cosa sorprèn en un jutge) i adreçant-se reiteradament al president de la sala.

Raül Romeva



4. El judici comença amb els al·legats de les acusacions. La Fiscalia, encapçalada pels fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno, acompanyats per Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, escenifica la línia argumental que no abandonarà al llarg de tot el procés: violència, odi i voluntat de trencar l'ordre constitucional, i, en conseqüència, reitera les demandes de penes, altes, per rebel·lió i malversació.

Raül Romeva



5. La Fiscalia argumenta i sosté que centenars d'homes, coberts amb tota mena de proteccions i armats amb cascos, porres (ells en diuen defenses) i escuts antiavalots, van ser intimidats i agredits per milers de ciutadans i ciutadanes desarmats, que s'asseien a les portes dels col·legis electorals amb els braços enlaire cridant «Llibertat» o «Volem votar».

Raül Romeva



6. El torn de Vox, partit polític d'extrema dreta que veu en el judici una magnífica plataforma per aconseguir minuts d'audiència mediàtica, exemplifica quin serà el seu paper al llarg de tot el procés judicial. En primer lloc, ser-hi (per aconseguir quota de pantalla). En segon lloc, treure profit de la feina de l'Advocacia (que no té cap problema a deixar-li els apunts, i que no dissimula la complicitat que sovint flueix entre l'advocada Sáenz i, sobretot, el flamant candidat a l'Ajuntament de Madrid Ortega Smith), exhibint com aquella gallardia que demostren davant dels micròfons, atacant qualsevol col·lectiu que no els agrada (siguin dones, gais o catalans), la perden quan Marchena els esguarda amb una mirada desafiant.

Raül Romeva



7. Mariano Rajoy: "Dialogar amb algú que només vol dialogar sobre posar data o discutir els termes per liquidar la sobirania nacional no era possible, com a mínim per a mi."

Raül Romeva



8. Però les sessions més clamoroses (i doloroses) arriben amb els relats dels policies nacionals i guàrdies civils. A molta gent ens sorprenen les descripcions que molts fan del que van viure i veure. La majoria d'aquests relats queden desmentits pels milers d'hores d'imatges enregistrades, que el jutge Marchena prohibeix que es puguin visionar durant les intervencions dels agents, tal com demanen les defenses de manera reiterada.
 

Raül Romeva



9. És especialment colpidor escoltar referències a un suposat odi de la societat catalana. «Nunca había visto nada igual», diuen. Les referències al conflicte basc posen en evidència la desproporció d'aquest relat. Per als agents, odi són persones amb les mans enlaire protegint-se el cap dels cops i les pallisses; són consignes com ara «Som gent de pau». [...] A través de les pantalles obertes dels ordinadors, podem veure l'enorme distància entre el relat dels policies i els fets. 88 fonamentals bàsics. I, potser sí, tothom tenia ben present els càntics de l'«A por ellos» amb què aquests agents van venir esperonats a Catalunya.

Raül Romeva



10. Per a les acusacions (i el tribunal), només semblen vàlides les emocions que expressen els agents policials i judicials. No és tan important el que van veure, sinó com ho van viure. En canvi, els sentiments de la ciutadania que va ser colpejada, de manera brutal i injustificada, són constantment menystinguts, tant per part de les acusacions com pel tribunal.
 

Raül Romeva

 

11. Esdevenen protagonistes materials de les intervencions de les acusacions, sobretot de la Fiscalia, que hi té una obsessió particular. I, damunt dels cotxes, en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, com a màxims responsables, diuen, de l'actitud «insurreccional». Cap referència, mai, als discursos que hi van fer tots dos aquell dia, amb crides constants a la calma, ni a l'actitud pacífica i a la protesta no violenta de la gent. I encara menys al fet que van ser ells els qui van dissoldre la concentració.

Raül Romeva

 
 
12. Després de cada sessió ens traslladen a Soto del Real.
Treballant amb els advocats: Sota la mirada sempre escrutadora del Rei, aquell que el 3-O ens va dir als partidaris de la República que ja no ens considerava súbdits seus. El director de la presó de Soto del Real va ordenar penjar aquell mateix Rei a la sala de visites just en saber que ens hi traslladaven.

Raül Romeva

 

13. Parlo per telèfon només durant cinc minuts amb la meva dona i els meus fills. En aquest temps escàs has de condensar tot un seguit d'informacions i emocions. És a través d'aquestes comunicacions que sé que el meu fill Noah fa classes d'escacs als més petits de l'escola o que ha participat en el concert de final de curs, tocant la guitarra, o que la meva filla Elda s'ha classificat per a la final dels Campionats de Catalunya de relleus, i que ha fet la seva millor marca personal en el triple salt.

Raül Romeva



14. Em pregunto si tothom és conscient de l'efecte que tenen determinats discursos o afirmacions. Perquè, al cap i a la fi, tot depèn de les percepcions. També la solució.

Raül Romeva

 

 Des del banc dels acusats


 © Raül Romeva
 © Ara Llibres, 2019

COMENTARIS

Colpidor
Montse Daví Aragay, 22/10/2019 a les 15:01
+3
-0
Gràcies Raül Romeva i Rueda per fer aquest llibre . Un excel·lent resum. Emotiu, colpidor i necessari!
Orgullós de tu i de tots vosaltres
Joan76, 24/10/2019 a les 00:24
+0
-0
I d'això en diuen democràcia! En lloc de veure les curses de l'Elda o la paciència d'en Noah amb els més petits, et tenen (i a totes i tots) tancats injustament. Cuideu-vos molt, esperem ser més i més per treure-us d'aquí i pogueu tornar a casa. Aquest estat s'enfonsa. Salut i república!
Tal com raja (sense autocensura)
Jam Malson, 24/10/2019 a les 13:29
+0
-0
Clarament, el sistema "democràtic" de l'autoanomenat “Reino de España” es fonamenta en quatre poders.
Dictadura Legislativa: Congreso i Senado sempre ocupats per majories de matriu patriòtica espanyola.
Dictadura Executiva: quan es tracta de defensar la sacrosanta unitat de l'autoanomenada España, tant se val que el seu govern sigui de dretes, de centre com d'esquerres.
Dictadura Judicial: cal dir alguna cosa?
I per si algun dia inimaginable els tres poders anteriors fallessin, encara tenen el recurs de la Dictadura Militar, el poder que han fet servir més vegades al llarg de la història d'aquesta autoanomenada España.


Mai preso
iaia Teresa, 03/11/2019 a les 19:16
+0
-0
hem sap tan greu q estigueu empresonats ... a la meva edad mai pensava haver d veure el q estem vivin ... soc una iaia super activista faig tot el conve ... i no em cap al cap el q us han fet i fan ... no se com ens ensortirem, però la nostre manera d fer mai la podran canviar ... sempre tindreu el nostre supor ! el qmes contenta estic es del nostre jovent ... una forta abraçadaaaaaaaaa per tots i sigueu valents !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal