Foto: Manuel Alende Maceira
Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.
Has desembocat –cascada, torrent, força i vida– en aigües de resistència, bé ho saben els qui t’han acollit amb les seves mans obertes. No són males notícies, Ézaro. Has de saber que en la resistència de què et parlo, més que les grans èpiques hi ha el plaer en el gest quotidià, l’estima, l’amor, el repte de la generositat, la mirada fina, la proposta col·lectiva, la dignitat que res no té a veure amb l’orgull. I hi ha també el gaudi, el pa, la taula compartida, la imaginació, el futur millor que es fa, una mica, present. Has desembocat en aigües de resistència i no són pas males notícies, Ézaro. Si en aquests pocs dies de vida teva ja t’ha semblat sentir que resistència és sinònim de dic, de duresa o insensibilitat, oblida-te’n, perquè és tot el contrari. És fortalesa, sí. La fortalesa de mantenir el compromís amb la sensibilitat i deixar que ens afectin onades i corrents marines de la millor manera possible.
Memòria i imaginació són les millors armes del resistent, diu el filòsof Josep Maria Esquirol, que diu també moltes idees que il·luminen les paraules anteriors. Ja veuràs, Ézaro, quin plaer quan puguis llegir i adonar-te’n que, en aquesta aposta per l’escolta i el silenci, hi haurà també un fecund acte de resistència. Memòria i imaginació. De la primera, te’n parlarem, Ézaro. Et direm per exemple que no ha estat fins avui que el dictador assassí ha sortit del seu cau de vergonya i misèria. De la segona, la imaginació, ens en parlaràs tu també, en parlarem junts entomant onades i corrents que duran plàncton per nodrir-nos, fustes per a noves balses, fils de corall per a noves xarxes, raigs de llum per il·luminar la pista de ball.
