Des de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia fins a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, passant per les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó. Són 150 funcions gratuïtes de 23 espectacles (aquí els podeu consultar) les que passejaran per la ciutat en la sisena edició de Barcelona Districte Cultural, el circuit organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona. Fins al 31 de desembre podrem anar d’un barri a l’altre assaborint un bon grapat d’espectacles de teatre, dansa, música, circ i audiovisuals. Fem un tast de 14 de les tantes propostes que ens ofereixen.
1. Músiques per la vida i la dignitat.
El 25 d’octubre a les 19:00, a Can Clariana Cultural; el 29 de novembre a les 21:00, a CC La Sedeta; i el 20 de desembre a les 20:00, a CC Albareda.
“Un dels més grans defectes de l’ésser humà és la seva gran capacitat d’amnèsia. És per això que us proposem aquest concert contra l’oblit, convençuts que, gràcies al compromís i a l’art de tots aquests músics, la força de l’emoció i de la bellesa d’aquestes músiques antigues i actuals ens tornarà –com el cant d’Orfeu– més sensibles i més generosament solidaris.” Ho diu Jordi Savall, creador d’Orpheus XXI, una formació composta per músics professionals refugiats, que toquen la música dels seus llocs d’origen. Un concert que ens empeny a recuperar la dignitat de la memòria.
2. Fairfly.
El 13 de novembre a les 20:00, a CC Parc Sandaru; el 15 de novembre a les 20:00, a CC Urgell.
Us imagineu que la vostra empresa us diu que està a punt d’aplicar un ERO i que, tot d’una, teniu tots els números per estar a l’atur? Què faríeu? Aquesta obra busca una alternativa: fer-se emprenedor, una categoria laboral que sembla que t’hagi de conduir immediatament cap a la felicitat. Però pel camí hi ha pedres, amistats que es converteixen en enemics, enemics que han deixat de ser-ho. Dirigida per Israel Solà i interpretada per Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, aquesta obra ens mostra aquesta realitat.
3. Només una vegada.
El 15 de novembre a les 20:00, a CC Cotxeres Borrell; el 20 de novembre a les 20:00, a CC Parc Sandaru; el 21 de novembre a les 20:00, a CC Casinet d’Hostafrancs; el 22 de novembre a les 20:00, a CC Urgell; el 29 de novembre a les 20:00, a Auditori Sant Martí.
Les propostes del Barcelona Districte Cultural condemnen la violència masclista. Només una vegada, de Marta Buchaca, fa pujar a l’escenari la història d’una parella que viu una primera vegada que ella no denuncia perquè se’n sent tant víctima com culpable, però que, davant la denúncia d’un tercer, és analitzada en el despatx d’un psicòleg.
4. Rastres Argelers.
El 8 de novembre a les 20:00, a CC Urgell; el 23 de novembre a les 20:00, a CC Tomasa Cuevas; el 29 de novembre a les 21:00, a CC La Farinera del Clot; el 8 de desembre a les 18:00, a Lluïsos d’Horta; el 14 de desembre a les 18:00, a Vil·la Urània.
Només hi havia sorra de platja. I aigua de mar. I desesperació. I por. I gana. I ràbia. I 100.000 persones que ho havien deixat tot enrere i ja no tenien res. Només la por, la gana i la ràbia. Així era el camp de concentració que el Govern francès va construir a la platja d’Argelers per rebre una part important del mig milió de refugiats que van fugir d’Espanya quan va acabar la Guerra Civil. Alguns havien perdut la guerra, altres ni tan sols l’havien lluitada, però tots estaven abatuts… A l’escenari podrem retrobar ara dues dones dibuixades per Aina Huguet a partir dels testimonis de les que hi van ser.
5. Leonard Cohen.
El 12 de novembre a les 19:00, a CC La Sedeta; el 15 de novembre a les 20:00, a CC Matas i Ramis.
El 1972 Leonard Cohen va fer una gira mundial des de Dublín fins a Jerusalem. Bird on a Wire mostra l’esgotador tour del cantautor, que constantment topava ja sigui amb problemes tècnics com amb promotors hostils. Però Cohen es va prendre aquest caos amb filosofia i en aquest documental, en què es veu el jo més íntim de qui era tot un savi, reflexiona sobre l’art, l’èxit i la connexió amb les seves cançons.
6. 5 històries diferents.
El 8 de novembre a les 18:00, a CC Cotxeres Borrell; el 9 de novembre a les 18:00, a CC Parc Sandaru; el 10 de novembre a les 12:00, a CC La Farinera del Clot; el 15 de novembre a les 18:00, a CC Joan Oliver “Pere Quart”; el 13 de desembre a les 18:00, a Can Clariana Cultural.
El Barcelona Districte Cultural vol arribar a les persones amb discapacitat amb espectacles com 5 històries diferents. Hi trobem un ventilador que es mou a poc a poc, un arquet de violí que s’ha quedat sord, una làmpada que no fa llum, un coixí que no pot abraçar allò que és massa abstracte… Però el ventilador no para de girar, a l’arquet li agrada la música, la làmpada brilla cada cop que somriu i el coixí dona escalfor a la tristesa. Una obra que ens mostra que per poder compartir les seves aventures, només cal caminar al seu pas.
7. Arma de construcción masiva.
El 12 de desembre a les 20:00, a CC Cotxeres Borrell; el 13 de desembre a les 21:00, a CC La Farinera del Clot; el 19 de desembre a les 20:00, a CC Casinet d’Hostafrancs.
L’escola ens ha de fer més grans, més lliures, més savis? José y sus Hermanas més que respostes, busquen preguntes en un espectacle que reflexiona sobre el sistema educatiu. A partir d’anècdotes, de les vivències de cada un dels integrants de la companyia, fan un dibuix en què no cal que les peces encaixin del tot, perquè el que es busca no és la perfecció de la còpia, sinó la imperfecció del que és autèntic.
8. The Sey Sisters.
El 24 de novembre a les 13:00, a CC La Farinera del Clot.
The Sey Sisters són tres, però cadascuna són moltes, perquè, a més d’aquest projecte, personal i familiar, participen en molts d’altres. Deixen una petjada funk i soul sota el nom de Funkystep. A més, l’Edna fa carrera en solitari, la Yolanda és vocalista de Mainasons i amb la Kathy són coristes de The Gramophone Allstars Big Band.
9. Les Antonietes.
El 31 d’octubre a les 20:00, a CC Urgell; el 12 de desembre a les 20:00, a CC Casinet d’Hostafrancs; el 13 de desembre a les 19:00, a CC Joan Oliver “Pere Quart”; el 20 de desembre a les 20:00, a Auditori Sant Martí.
La companyia, fundada el 2008 per Annabel Castan, Maria Ibars i Oriol Tarrasón, va tenir durant molts anys un únic objectiu: revisitar grans textos clàssics per aconseguir dotar-los d’una nova lectura. El primer va ser El mal de la joventut (2008), de Ferdinand Bruckner; després va arribar Molt soroll per no res (2010), de William Shakespeare, i van aconseguir fer el salt amb Stockmann (2012), la seva particular versió d’Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen. Per celebrar el seu desè aniversari, van tornar a Shakespeare amb Othello i van muntar-lo amb tres actors. Entre aquestes adaptacions, van decidir estrenar també un text de l’Oriol Tarrasón, Mambo.
10. Guillem Roma.
El 25 d’octubre a les 21:00, a CC Matas i Ramis; el 15 de novembre a les 22:00, a CC Tomasa Cuevas.
Com a la vida, a la música res no és per sempre, i sempre hi ha una segona oportunitat, ni millor ni pitjor, diferent. I això és el que Guillem Roma (Manlleu, 1984) ha fet amb algunes de les seves cançons: donar-los una segona oportunitat canviant només el ritme o l’escala. Són cançons que ara prenen ritmes de l’altra banda de l’Atlàntic, i sonen a bolero, a son, a rumba. Que han viatjat fins a les Antilles, Cuba, que han après una altra manera de veure i viure la música i la vida.
11. Píndoles.
El 25 d’octubre a les 20:00, a CC Urgell; el 7 de novembre a les 20:00, a CC Casinet d’Hostafrancs; el 8 de novembre a les 20:00, a CC La Sedeta.
Qui ha dit que necessitem un escenari per fer teatre? Per què només gaudim d’una història d’una hora si podríem gaudir-ne de tres de 20 minuts? Tres i en tres llocs diferents? Prepareu-vos, perquè aquí res no serà com esteu acostumats. Res d’arribar, seure a la vostra butaca i esperar que els actors pugin a l’escenari. No. Aquí no hi ha escenari. I no estareu quiets. Haureu de trobar un “no-escenari” on us explicaran una història, on sereu testimonis d’un tros de vida. I s’acabarà. I haureu de marxar. I buscar. I trobar la següent obra. I conèixer una altra història en un altre lloc on tampoc no hi ha escenari. I tornar a voltar fins a arribar a la tercera.
12. Cafuné.
El 25 d’octubre a les 21:00, a CC Tomasa Cuevas; el 29 de novembre a les 20:00, a Casal Font d’en Fargues.
Hi ha paraules que no tenen traducció. Cafuné n’és una: els portuguesos la fan servir per parlar d’aquella carícia que fem quan posem els dits entre els cabells de qui estimem. És un gest que pot sortir d’un amor generós, però que també pot amagar una voluntat de control, que pot ser un hola, un adeu, un a reveure, un ja veurem, un perdona, però no, un m’agradaria que fos un sí, un potser, un demà, un mai, un sempre. Pot ser un gest darrere del qual ens amaguem o amb el qual ens delatem. Sempre, un tros de vida. I de vida, de gestos, de sentiments, d’incomprensions i d’amors parla Cafuné, el segon espectacle de la companyia Du’K’to.
13. Domichovsky & Agranov.
El 25 d’octubre a les 20:00, a Auditori Sant Martí.
Domichovsky va néixer a l’Argentina, es va enamorar del circ a l’Equador i va anar a aprendre l’ofici a Espanya, ja fa quasi dues dècades. Agranov va néixer a Rússia, va créixer a Israel i es va formar en violoncel a La Haia. Tots dos han fet una mica de tot a sobre d’un escenari: Domichovsky, equilibris, malabars, llançament de ganivets; Agranov es va formar en música barroca i també en ritmes electrònics, toca en diversos grups i compon bandes sonores per a curtmetratges, a més d’haver col·laborat amb algunes companyies de circ.
14. Indigesta fama.
El 9 de novembre a les 18:00, a Vil·la Urània; el 22 de novembre a les 19:30, a CC Joan Oliver “Pere Quart”; el 13 de desembre a les 21:00, a CC Besòs.
L’artista multidisciplinària Pedorra Sunshine sembla que parli amb una pinça d’estendre la roba al nas. Ah, no, no ho sembla: la porta. I un mocador que li tapa els cabells i unes ulleres de sol. Però potser no només són els ulls el que ha d’amagar Pedorra Sunshine? Diego Scalabrini, el mànager, és argentí, o bé parla argentí. I el rockstar, amb samarreta imperi, bíceps tatuats, que no sabem si és estrella o si s’hi ha estrellat, es fa dir Modestamente. I Voilà és el cantant de Voilà. I el Modesto és el pencaire. I l’Alba, la idealista. I els músics són els músics. I tots es troben a l’escenari i el comparteixen, però a un d’ells el futur li amaga un tràngol en què el públic hi tindrà molt a dir. Perquè sou vosaltres qui haureu de descobrir el què, el com, el qui i, potser, el perquè del crim.
