Qui sap si la tendresa

La falda profunda de la por

Saber que podem ser la captura de qualsevol depredador

| 29/10/2019 a les 08:41h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Nicolas Picard


A la falda profunda de la por m'hi vaig asseure per primera vegada farà trenta anys. Sopàvem al terrat de casa amb els pares i els germans. De cop, un nus ben apretat m'anava pujant lentament de l'estómac cap als ulls. Vaig estar molta estona plorant als braços de la mare. El meu avi patern acabava d'abaixar les parpelles per darrera vegada i jo, que podia comptar els meus anys amb poca cosa més que amb els dits d'una mà, havia pensat en aquest no-res que t'embolica com una tela d'aranya quan et preguntes per què i on anem a parar després de la mort.
 
No saber quan vindrà l'alba, aquesta és una de les pors de la vida. Quedar-nos a les fosques, sentir-nos vulnerables, saber que podem ser la captura de qualsevol depredador. I trobar-nos sols sense haver-ho desitjat. Fins i tot els poetes són animals socials. Els mecanismes de la por són complexos, i els notem de totes les maneres possibles. La por és com un dinosaure. O un ramat violent d'antiavalots. Ens atura i ens lliga de peus i mans, cobreix la nostra cara amb un sac fosc, i ens immobilitza. Per això el poder vol que tinguem por, perquè amb por sempre s'obeeix més i millor.
 
La vida és feta d'una sola por i moltes covardies. Sempre he pensat que les lluites en favor de la justícia són lluites per conquerir la nostra felicitat col·lectiva. Que ha de voler dir, inevitablement, viure sense opressió ni precarietat. Les estructures de les democràcies capitalistes han encofrat els seus fonaments amb tots els materials de la por, perquè és útil i necessària per evitar, com més temps millor, qualsevol qüestionament. Admiro i respecto als qui perdent-la escampen la lluita d'eliminar-la també per a tots. La poesia n'ha parlat molt, de la por. Gabriel Ferrater, Emily Dickinson, Joan Margarit. I quina sort, tenir poesia. Que vol dir no sentir-nos sols. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions