Propostes

Victor Papanek, el dissenyador activista

El Museu del Disseny revisa l'obra del pioner del disseny social, anticonsumista i ecològic

| 31/10/2019 a les 00:00h
Especial: Propostes
Arxivat a: Passadís, disseny, exposició, Montse Frisach, Museu del Disseny, Victor Papanek, propostes

Victor J. Papanek a Buffalo, Nova York (abril del 1959). Fotografia amablement cedida a la Fundació Victor J. Papanek per Nicolette Papanek. © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek


"Dissenyes o treballes?", deia aquella pregunta frívola que es va posar de moda en els temps de l'anomenat boom del disseny, quan l'objecte sofisticat i glamurós s'associava amb tot allò relacionat amb aquell món. Una manera d'entendre aquesta disciplina que no té res a veure amb la filosofia de Victor Papanek (1923-1998), un dels dissenyadors i teòrics del disseny més influents del segle XX, que ja als anys 60 clamava per un disseny que tingués en compte la inclusió social, la sostenibilitat i l'anticonsumisme.

El seu llibre Disseny per al món real (1971) és encara avui en dia el llibre sobre disseny més llegit arreu del món, segurament perquè les teories de Papanek connecten més que mai amb problemàtiques actuals com l'emergència del canvi climàtic i l'augment de les desigualtats socials. Papanek estava convençut que el disseny era una arma política útil per millorar el món i ajudar a combatre la contaminació mediambiental, la injustícia social i el consum excessiu.
 

Foto: Victor J. Papanek, cadires de menjador de la sèrie Samisen (1960-1970). © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek


La figura de Papanek centra fins al pròxim 2 de febrer l'exposició Victor Papanek. La política del disseny al Museu Disseny de Barcelona, que fa evident l'actualitat de les teories d'aquest vienès que quan tenia 15 anys va arribar als Estats Units fugint del nazisme a Àustria. El jove Papanek, després de veure una exposició de disseny a Nova York, va tenir clar que es volia dedicar a fer objectes que milloressin la qualitat de vida de les persones. El 1946 va crear el seu primer estudi, amb un nom tan significatiu com Design Clinic, que apel·lava al poder terapèutic del disseny. Dissenyava mobles com cadires ergonòmiques i taules que l'usuari podia muntar a casa perquè fossin més econòmiques, a l'estil de l'actual Ikea. Aleshores Papanek ja no creia en el disseny d'autor, sinó en els equips interdisciplinars. Per això va col·laborar, per exemple, amb el psiquiatre social Fredric Wertham, que treballava amb joves afroamericans dels barris més desfavorits de Nova York i que després va liderar una croada per advertir dels efectes nocius dels còmics en el desenvolupament dels nens.

Però va ser als anys 60 quan Papanek, que fins i tot va arribar a tenir un programa de televisió i programes de ràdio per divulgar temes de disseny, quan la filosofia anticonsumista del dissenyador es consolida amb conceptes com la "cultura Kleenex". Papanek era contrari al consum d'objectes manufacturats inútils, mal fets o que no es poguessin reutilitzar. Per ell, s'havia de cuidar tot el procés de fabricació del producte: des de la tria del material, sempre sostenible i favorable al medi ambient, fins a com se solucionava el final de la vida de l'objecte. "El disseny és una professió política –argumenta Amelia Klein, conservadora del Vitra Museum i cocomisària de la mostra– però molts dissenyadors no són conscients de com de política és la seva professió, depenent de les decisions que es prenen en el disseny d'un producte. El disseny mai és silenciós i sempre té implicacions morals i ètiques i sempre exclou o inclou algú".
 

Victor J. Papanek filmant el programa Design dimensions del canal 17 de la cadena de televisió WNED, a Buffalo, Nova York (1961- 1963). © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek


Les idees de Papanek són més vigents que mai. "Donava valor al disseny local i indígena en diàleg amb el disseny global; advocava perquè el disseny escapés del poder de les grans corporacions i impulsava l'estalvi de recursos i l'ús d'objectes d'un sol ús", explica Alison J. Clarke, directora de la Fundació Victor J. Papanek i l'altra cocomissària de la mostra. L'exposició, però, no defuig l'altra cara del personatge: "És perillós veure Papanek com un gurú o com un heroi, l'hem d'estudiar com una persona del seu temps, que també tenia contradiccions, com el fet que alguns dels seus experiments i projectes van estar finançats per l'exèrcit nord-americà".

Contradiccions que són tan actuals com alguns exemples contemporanis, que s'han inclòs a l'exposició en diàleg amb les obres i teories de Papanek, que plantegen més preguntes que solucions i respostes. Un d'ells és el hijab, fabricat per Nike, pensat per a atletes musulmanes, "que ens fa pensar, per a qui és millor aquest producte?". L'altre és l'experiment de Thomas Thwaites que el 2009 va fabricar ell mateix una torradora. Va comprar la torradora més barata que va trobar al mercat –d'uns 4 euros–, la va desmuntar i reduint molt els materials, va fabricar-ne una altra artesanalment el més semblant possible a la manufacturada. Va trigar un any, li va costar gairebé 1.200 euros i després del primer ús, va quedar calcinada.
 

James Herold i John Truan, eriçons artificials recoberts amb llavors de plantes i una solució de potenciació del creixement, dissenyats sota la direcció de Victor Papanek per revertir els cicles d’erosió a les regions àrides (1968) © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek


L'exposició, que ja s'ha pogut veure al Vitra Design Museum alemany, inclou abundant material i documents sobre aquest pioner del disseny sostenible. Però la mostra pretén també vincular el personatge amb les problemàtiques actuals i el Museu del Disseny col·labora amb les principals escoles de grau de disseny catalanes per portar a terme dos projectes, que es presentaran mentre estigui oberta l'exposició. Uns 300 alumnes participaran en una tria d'objectes de la col·lecció permanent del museu, els que més s'ajustin als principis de Papanek. Les obres seleccionades seran senyalitzades de manera efímera. Els estudiants també dissenyaran elements de joc infantil, en el marc del Pla del Joc a l'espai públic de l'Ajuntament barceloní, que s'exposaran a la paret exterior de l'exposició.
 

Victor J. Papanek, “Estructura de jocs mòbils tetradecaèdrica” (1973-1975). © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek


Exposició Victor Papanek. La política del disseny 

Fins al 2 de febrer al Museu del Disseny de Barcelona.

La primera gran retrospectiva centrada en el dissenyador, autor i activista Victor J. Papanek (1923-1998), a través d’una àmplia sèrie de peces originals i evocadores procedents de l’arxiu de la Fundació Victor Papanek, a més d’objectes d’alguns dels seus contemporanis com Buckminster Fuller i el grup radical Global Tools, entre d’altres.
 

Victor J. Papanek, Gallery of Living Arts, Corona del Mar, Califòrnia (Estats Units), vestíbul d’entrada, disseny per a l’espai expositiu (1949-1952). © Universitat d’Arts Aplicades de Viena, Fundació Victor J. Papanek

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions