Vostè és aquí

Que no em trobessin

Era que picaven a la porta i la nena preguntant qui és

| 07/11/2019 a les 10:23h
Especial: Vostè és aquí
Arxivat a: Cambres pròpies, Vostè és aquí, Mar Vallecillos

Foto: Benjamin Voros


Eren els anys seixanta, era cada primer diumenge de mes al matí, era un pis de Sants. Era una nena que es llevava abans que la resta i es posava a jugar al saló. Era que picaven a la porta i la nena preguntant qui és. Era la resposta del cobrador de l'assegurança dient Los muertooos, com qui diu Carterooo. Era la nena fent un salt, cagada de por un cop més, perquè els morts picaven a la porta. Era córrer al llit dels pares i els pares dient-li mira que n'ets de badoca, Consol, que és el cobrament mensual del nínxol. I ella que ho tornava a oblidar el mes següent, que no s'acostumava a sentir rere la porta l'avís de Los muertoooos.

M'explica l'anècdota i em fascina, com sempre m'ha inquietat el món de les assegurances de mort, pagar-se el nínxol i tot plegat. De petita, em pertorbava aquell cartell lluminós dalt dels edificis que vèiem els diumenges de tornada, entrant per la Meridiana, quan moria el cap de setmana, la il·lusió d'una vida sense horaris ni obligacions: el Ocaso (amb un sol ponent-se), cada diumenge al vespre, cada cop que entràvem a la ciutat. I jo també volia sortir corrent i amagar-me sota els llençols. Perquè no em trobessin ni l'ocàs ni els morts ni el dilluns. Que hi havia tanta vida, encara.

COMENTARIS

Primer les flors
boires, 12/11/2019 a les 19:19
+0
-0
Una cosa semblant em passava a mi, Mar... El món de la meva infantesa n'era ple, de coses que no enteníem i que sovint ens feien por (com a la infantesa de totes les èpoques, em penso). Però això "dels morts" anunciats com a cobraments mensuals... mira que n'era d'estrany! Doncs, per motius que no t'explicaré en aquest espai, vet aquí que un bon dia em vaig trobar jo mateixa oferint aquest servei, porta a porta, un mes darrere un altre... I les coses que havia imaginat paoroses de cop es transformaren en tendres; i tot allò fosc i anguniós, de cop era humanitat àvida de conhort... No sé per què se'm desvetllen ara aquestes ganes d'escriure'n i parlar-ne... Deixem-ho aquí.
Gràcies per les teves paraules, celebrades sempre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions