El silenci

Quan no existeixen dreceres

Les coses més belles del món són les que costen més esforç

| 13/11/2019 a les 00:13h
Especial: El silenci
Arxivat a: Cambres pròpies, Neus Canyelles, El silenci

Foto: Jordan Whitfield


Quan jo acabava els estudis de piano, fa devers vint-i-cinc anys, solia practicar sis o set hores diàries. De vegades, un poc més. Sobretot quan s'acostaven els exàmens. En tot moment vaig ser conscient que no seria mai pianista –no en tenia les condicions i, a més, jo ja volia ser escriptora–, però no podia deixar de tocar i tocar. Així i tot, vaig dedicar dos anys de la meva vida a no fer pràcticament res més. Cada dia en tres tandes: al matí, després de dinar i al capvespre. Sabia que allò que feia al final no em serviria de res: coneixia bastantes persones que havien acabat dedicant-se a fer classes i que amb el temps ja no eren capaces de tocar ni una Invenció a dues veus de Bach. Però no m'importava; jo no em movia de la banqueta. I havia pogut constatar que aquell fenomen no sols em passava a mi. Coneixia altres estudiants del Conservatori que pensaven ben igual. Un dia, una altra estudiant, caminant pels llargs passadissos de la Misericòrdia, em va confessar que no sabia què estava fent, que si dediqués tot aquell esforç a estudiar idiomes, per exemple, segurament ja en sabria quatre diferents i que d'allò en trauria més profit. Quina meravella. Però no. Encara que no seríem pianistes, ens obstinàvem a aprendre els Estudis de Chopin, les sonates de Beethoven i la Barcarola de Fauré, i no sé quines obres més fins a un total de nou. Haver aconseguit tocar un estudi de Chopin de dalt a baix sense equivocacions em va fer comprendre que les coses més belles del món són les que costen més esforç. No hi ha dreceres per arribar-hi.

És com escollir a quina platja vas a nedar. Pots triar-ne una a prop de Palma. Hi arribes en cotxe en cinc minuts. Trobes un forat per deixar-hi la tovallola i entres dins l'aigua, calenta i tèrbola. No et veus ni les cames ni res. Rere teu tot són edificis. I tot d'una notes algun plàstic o alguna cosa pitjor que et frega el cos o se t'aferra a l'esquena. Però si vas a la cala dels Suïssos, a la serra de Tramuntana, per exemple, gairebé impossible de trobar, et notes com en aquell estudi de Chopin. Has de fer un camí en pendent i avançar per diversos revolts. Travessar un gruix de canyes i baixar unes escales espenyades. L'aigua és molt freda. Neta. Transparent. Et veus les cames blanques. Tot. No te'n vols anar. Pensar en la pujada t'espanta. I, de sobte, et veus asseguda a la banqueta, davant el piano i amb el tribunal de l'examen expectant. Poc després surts de l'aigua, perquè t'esperen a casa per dinar. I, lentament, comences l'ascens. Et poses el capell i les xancles. Has nedat en el lloc més bell que coneixes. Per això costa tant arribar a dalt. Se't fa llarg el trajecte. Fa molta calor. Sues i esbufegues. Quan ho aconsegueixes, t'atures una estoneta a descansar i alenar. Ja és massa tard per canviar les coses. No te'n penedeixes. I mira que t'hauria encantat saber idiomes.

COMENTARIS

Ments antigues
Miquel Cerdà, 13/11/2019 a les 16:24
+12
-1
Impossible concentrar tanta filosofia (tanta veritat i tanta bellesa) amb tantes poques paraules. Per a assolir la saviesa no calen plans d'estudi ni psico-pedagogies ni currículums ni projectes educatius ni cap d'aquestes bajanades. Amb una ment clara i neta i amb amor i interès pel que realment val la pena n'hi ha prou i encara de sobres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços