«El que es necessita per lluitar contra les fake news és més i millor democràcia, i menys tecnofòbia i criminalització de les llibertats.» Per contribuir a la consolidació d’aquesta democràcia i fomentar el coneixement i l’esperit crític, Raig Verd publica #FakeYou. Fake news i desinformació, un projecte dirigit per l’activista impulsora d’Xnet, Simona Levi. El llibre és una eina de defensa contra les retallades de les llibertats fonamentals i una arma contra les noves formes de manipulació, mentida i falsificació.
Foto: Catorze
1. El fenomen de les fake news s’està utilitzant com a excusa per retallar llibertats i drets fonamentals.
2. La desinformació no comprèn només la informació falsa, sinó que també inclou l’elaboració d’informació manipulada que es combina amb fets o pràctiques que van molt més enllà de qualsevol cosa que s’assembli a una notícia, com ara comptes automàtics (bots), vídeos manipulats o publicitat encoberta i dirigida.
3. Si volem preservar les llibertats bàsiques, no podem acceptar que la solució a les fake news sigui establir un nou «guardià» que decideixi per tots el que és veritat i el que és mentida.
4. La condició humana fa que tendim a seleccionar la informació que reafirma les creences pròpies i que emetem informació per tal de convèncer els altres. Aquest tipus de biaixos psicològics han estat –i encara ho estan en l’actualitat– voraçment amplificats per la propaganda sistèmica en totes les èpoques de la humanitat, de manera que, en la majoria dels casos, s’ha tendit a difondre amb més rapidesa les notícies falses que les veritables.
5. Tot processament d’informació que serveixi per sostenir les pròpies creences ens proporciona plaer, amb independència de la seva versemblança. Això es coneix com a «biaix de confirmació».
6. La ideologia es crea i es transmet a partir d’un dels recursos retòrics més senzills, espectaculars, brillants, quotidians i divertits: la metàfora. L’ús de metàfores crea marcs mentals que, al seu torn, generen circuits o itineraris neuronals. Quan s’han creat al cap d’una persona, el seu recorregut, el seu ús, genera plaer.
7. Les fake news creen realitat, percepcions de realitat. I ho fan afegint a una notícia valors i components sentimentals, és a dir, no verificables.
8. Goebbels va reformular la propaganda després del desastre de Stalingrad, el principi de la fi. I va fer petits grans descobriments. Per exemple, que la propaganda ha de ser divertida. Per això mateix, va descobrir que la manera de difondre-la amb major efectivitat no eren els noticiaris ni els programes seriosos, sinó els frívols, fins i tot les varietés.
8. Tenint en compte que els partits polítics es financen en gran mesura amb diners públics, seria interessant conèixer quina part d’aquests diners es dedica a manipular els ciutadans, per posar sota la lupa certs comportaments habituals i recurrents que juguen un paper clau en la intoxicació del debat públic.
9. En la manipulació de la discussió en les xarxes socials, hi ha una dinàmica que es repeteix i es retroalimenta. D’una banda, els bots són utilitzats per la propagació; de l’altra, s’utilitzen per causar distracció o enfrontaments que tendeixen a radicalitzar les posicions.
10. El fenomen de la polarització va acompanyat d’un altre fenomen, el de les cambres d’eco. Les persones amb una opinió determinada acaben interactuant només amb altres persones i continguts afins al seu propi posicionament, en un circuit de retroalimentació positiva que reforça la percepció de la popularitat de l’opinió que un té.
11. Que els ciutadans vivim en una bombolla informativa no és res de nou. Els éssers humans sempre hem vist el que volíem veure, no el que necessitàvem veure.
12. Els mitjans de comunicació exerceixen com a veritables fonts d’informació només en una part ínfima de les notícies que publiquen. En la majoria de notícies actuen -en més o menys grau, depenent dels països- com a simples altaveus de governs, partits i corporacions, i molt sovint es limiten a replicar, sense verificar, les notes o rodes de premsa d’aquests o altres actors o agències.
13. Es culpa la ciutadania de la circulació de notícies falses, se li demana el deure de verificació, però no se li permet accedir a cap informació per dur a terme la verificació.
14. Si alguna vegada ens hem preguntat com ens hauríem alineat en els grans canvis històrics, és fàcil adonar-se que, amb la invenció d’internet, està passant el mateix que quan es va inventar la impremta: si no sabem reaccionar a temps com a societat, ens enfrontem a quatre segles d’inquisició, propaganda, control i censura per part dels que no volen que la tecnologia de la informació estigui en mans dels ciutadans.
#FakeYou. Fake news i desinformació
Llicència CC 4.0 by nc sa
Simona Levi, Xnet i Robert Guixaró, a més de Max Carbonell, Gemma Palau, Elisabeth Bodi i Gemma Garcia.
Autor del text Propaganda. Breu història de les fake news, la manipulació informativa i la desinformació: Guillem Martínez.
Autores del text Dirigit, perfilat i influenciat: aprofundint en el cas Cambridge Analytica: Lorin Decarli i Tatiana Bazzichelli.
Autors del text Fake news, polarització en línia i filtres bombolla: Emanuele Cozzo i Luce Prignano.
Incorpora material il·lustratiu cedit per Mariluz Congosto.
Publicat per Raig Verd Editorial, 2019.
