Coses així

Quin mal negoci

La vida humana no té gaire sentit des d'un punt de vista de costos i beneficis; o potser sí

| 24/08/2015 a les 20:30h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: NYC - Metropolitan Museum of Art - Death of Socrates


Ho va deixar escrit Rafael Chirbes a la novel·la En la orilla: "La vida humana és el malbaratament econòmic més gran de la natura: quan sembla que podries començar a treure partit d'allò que saps, et mors, i els que vénen darrere tornen a començar de nou."

La vida humana va per una banda i la rendibilitat econòmica per una altra. Les persones bones, justes, generoses o entusiastes no treuen cap benefici material de ser com són. El qui dóna no acostuma a rebre res proporcional a canvi. Massa sovint els mèrits no es veuen recompensats. Els egoistes, els lladres, els intolerants i els opressors solen viure millor que els despresos, els honestos, els bondadosos i els oprimits. Els qui tenen talent i destaquen en algun camp pateixen per sistema el menyspreu tenyit d'enveja dels mediocres, que sempre criden més.

Fa temps que hem deixat de creure en l'infern i el paradís, aquell parell d'invents tan útils per fer justícia a última hora: els bons cap aquí, els dolents cap allà. No vam néixer ahir i ja sabem que no hi guanyem ni les gràcies, portant-nos bé. La bondat, senyors, és un mal negoci. Si només ens guiéssim per càlculs empresarials, quedaríem paralitzats. Però, per sort, això no passa: la majoria de la gent té un instint més o menys esmolat que l'empeny a fer coses, a ajudar els altres, a crear, a estimar, a aprendre.

I no, la vida humana no té gaire sentit des d'un punt de vista de costos i beneficis. O potser sí. És com aquella pregunta que li van fer a Sòcrates: "De què et serveix aprendre a tocar la lira si t'has de morir?". Sòcrates va respondre: "Per tocar la lira abans de morir-me".

COMENTARIS

Quin mal negoci
Juak, 24/08/2015 a les 23:40
+0
-0
Eva, en el text veig veritats com punys, també destinacions finals per a la gent honrada o deshonrada.
No sempre guanya el dolent i perd el bo, en el primer cas es nota mes per la fanfarronada del fantasma i en l'altre cas el bo acostuma a ser més discret.
M'agrada la teva exposició.
Cert, per fer-nos reflexionar.
Eva Caselles, 28/08/2015 a les 16:20
+0
-0
Excel•lent refexió, Eva.
A mi m'agrada pensar que amb menys economia i més humanisme, la vida ens aniria a tots millor.
Encara que avui en dia, això sona a utopia :-)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida