Al llibre Kokoro (Bridge) la il·lustradora Sandra de la Cruz recull les experiències viscudes en el seu viatge al Japó a través de poemes, pintures i vint-i-set conceptes que no tenen traducció, com Sakurafubuki, la pluja de pètals de flor de cirerer; Iki, la sensualitat elegant i sòbria; o Kokoro, la unió entre la ment, el cor i l’esperit.
Foto: Catorze
1. Ame onna
o dona que atrau la mala sort; persona a qui sembla
que la pluja segueix arreu on va.
«La pluja només és un problema si no et vols mullar.»
2. Que mínim sembla el món
després que te n’anessis.
Tot es limita llavors, tot s’encongeix;
es fa petit i quotidià.
Que llunyana la vida…
fins que em parles.
Tot s’eixampla aleshores, tot creix;
esdevé extraordinari i únic.
3. Haiku n.3
He vist tants ocells
com em sortien de dins;
no hi havia gàbia.
4. A vegades noto alguna cosa molt forta dins. No sé explicar-ho gaire bé. Però puc sentir-ne la pressió i que vol sortir.
5. Awake
o aquella sensació de melancòlica
bellesa que ens provoca un moment
transcendental. Apreciar el fet que tot
és efímer, barrejat amb un sentiment
de nostàlgia.
6. «Qui beu no coneix els perills
tot el que té de bo.»
Proverbi japonès.
7. Wabi-sabi
o tot el que et fa sentir una tranquil·la inquietud espiritual,
que res no és perfecte ni perdurable.
8. Haiku n. 11
Ahir marxares
entre la boira grisa.
Mai vaig seguir-te.
9. La part bonica del dolor ajuda a suportar la càrrega. Ja són molts anys tancant ferides. Algunes les veus venir, altres t’esberlen l’armadura de dalt a baix. Algunes les veus venir, altres t’esberlen l’armadura de dalt a baix. Hi ha dies en què costa dur tanta cicatriu, tants punts de sutura. Hi ha qui et desinfecta el tall abans de fer-te’l, altres després, quan ja és massa tard…
Per sort, encara que el dolor té la pell molt fina, he après a veure la bellesa en cada marca.
10. Ukiyo
o un món efímer.
Viure el moment sense preocupacions.
(El que fèiem tu i jo.)
«Viure per al moment; contemplar la lluna, les flors del cirerer i les fulles de l’auró; estimar el vi, les dones i la poesia; enfrontar-se a la pobresa que salta a la vista amb una broma plena de bon humor i no deixar-se desanimar; deixar-se conduir pel corrent de la vida com una carbassa que flueix riu avall: tot això significa ukiyo.»
La història del món flotant, Asai Ryōi
11. Haiku n. 25
T’agraeixo, cos,
que em donis malaltia
quan he de parar.
12. De sobte t’adones que tot era mentida. Tot el que t’havien ensenyat, el que t’havien dit, el que havies vist. Portes a sobre una càrrega tan pesada que no et deixa mirar cap a un altre costat. I un dia veus que aquest pes no és necessari, que ningú t’obliga, que «no cal que facis res» i que realment pots escollir. I llavors arriba la por de la llibertat, que també t’has de treure de sobre com qui es despulla. Segueix el teu propi camí, i si no et convenç, canvia’l. Que no t’enganyin.
«Qui vol pujar inventa l’escala.»
Proverbi japonès
13. «–Estic perduda. Hi ha cap solució?
–No. Sí. Ja s’arreglarà.
–De veritat? Fixa’t en tu.
–Gràcies. Com més saps qui ets i què vols, menys t’afecten les coses.
–Ja. És que encara no sé què vull ser, saps? Vaig voler ser escriptora però odio el que escric, i vaig intentar fer fotos però eren molt mediocres. Totes les noies passen per una fase de fotògrafes, saps? I fan fotos tontes dels seus peus.
–Ja ho esbrinaràs. No et preocupis per això, segueix escrivint.
–Però és que soc dolenta.
–Això és bo.»
Lost in Translation, Sofia Coppola
14. «Deixa que la flor respiri. Agraeix la pausa. Pren-te un temps»,
va dir-se a si mateixa.
