Foto: Dmitry Schemelev


A vegades penso que soc al lloc on he de ser i a vegades, no. Dic que tinc tot el que desitjo, però què collons és això que em demana algú a dins. Això que em crema. Aquesta necessitat de fugir.

Si fos un animal seria un llop o un cérvol. Si fos un arbre, un roure o un castanyer. Si fos una estació, una tardor de molts novembres. Un dia m’agradaria tenir una casa amb llenya i llar de foc i un riu a prop envoltat de fulles que haurien caigut no fa gaire i les miraria com qui mira el mar. Em fa por enamorar-me exageradament d’excepcions. M’agrada exageradament enamorar-me d’excepcions. Sé que tot penja d’un fil: l’amor més bonic. El cos sobre el cos. Els llavis sense llum. El que dic quan és fosc.

Miro la meva ombra quan torno caminant cap a casa de nit. Veig com desapareix per la dreta i apareix per l’esquerra. Ja fa uns quants anys que duc aquest abric beix, de caputxa d’esquimal, que vaig perdre ahir i avui l’he trobat en un bar. Al vespre el senyor del cine en sortir m’ha donat la cartera, i jo no sabia que me l’havia deixat al lavabo. No soc gaire conscient de les coses que perdo, però sí que les coses venen i se’n van.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a desembre 03, 2019 | 13:04
    Anònimmarta cairol desembre 03, 2019 | 13:04
    Momtes vegades necesito descansa Anarmen de aqui a un lloc tranquil aon vexi pasa el temps i les estacions dia a dia Pero estic lligada a una roda momt dificil de trenca El temps corra en contra meva
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 03, 2019 | 19:26
    Anònim desembre 03, 2019 | 19:26
    Bonic aquest relat de la tardor, on la noia fuig com la calor de l'estiu, que ja es fora, que ja s'ha acabat. Anyorant un retorn d'aquell amor que un dia va ser.
  3. Icona del comentari de: Serendipity a desembre 03, 2019 | 21:59
    Serendipity desembre 03, 2019 | 21:59
    Per un instant he cregut que em definien....

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa