Presa de terra

Passem nosaltres

Avui sec al volant amb un fill de copilot i els meus pares als seients posteriors

| 11/12/2019 a les 07:16h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
No passa el temps, passem nosaltres.
Manuel Baixauli


Ens acostem al peatge i se'm desperta la nostàlgia: "Llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo, señalizado, directo a Barcelona". Ho deia una veu de dona i jo era una nena asseguda al darrere de l'erra-cinc taronja que heretaria deu anys després.

Avui sec al volant amb un fill de copilot i els meus pares als seients posteriors. El cotxe és nou i blanc, que dissimula la pols. Però l'autopista és la mateixa, l'alerta del ciment em ressona com si la sentís i sovint trio de contrasenya la matrícula d'aquell erra-cinc.

Jo què sabia d'alens que se trobaven, de cabells que s'embullaven, de mans i de perfums. Durant tres minuts m'omplo d'ales i fulles i flors i colors: volo fins a un lloc on mai es fa fosc i ningú es posa trist les tardes de diumenge.

Punt i principi de viure sense tu. S'acaba la cançó i s'esmunyen els ocells. La màquina llegeix la visa, s'alça la barrera, el pare em diu que agafi el rebut. Passem nosaltres molt més que el temps.

Eva Piquer
 

COMENTARIS

Un altre Viure sense Tu
Anònim, 11/12/2019 a les 15:10
+2
-1


VcJxsMZZ4
Canta: Maria del Mar Bonet
Compositor: Javier Mas
EL LLIMONER DE LA GORETTI
Francesc Pla, 12/12/2019 a les 12:15
+8
-0


El llimoner ha mort, en un recó de l’hort.
Feia llimones grogues, plenes,
de pell gruixuda, perfumada.
Generós, ens donava fruites,
tot l’any ens estimava.

Llimones de mugrons durs,
que vaig estimar quan jugava
al jardí de casa,
aquell estiu llarg, ple d’aventures.

Maldestres, van assecar la font de l’aigua,
el suc dolç de les tardes d’agost
va escolar-se a la terra seca
i la pols va perfumar els camps.

De vegades, perdut pels camins grocs
entre un mar de blat i d’ordi,
torno a l’hort amagat entre les canyes,
fins el recó, ara buit , per olorar el seu record.

Gràcies
Neus Canyelles, 12/12/2019 a les 22:01
+5
-0
Eva, aquest és el primer comentari que escric en la meva vida per internet. Però és que no m'he pogut contenir. Tenc la pell de gallina. Jo també pos el seu nom de contrassenya, i per cap d'any, després de les dotze campanades, continuu esperant la seva cridada. I el telèfon no sona. Una abraçada
Records...
Anònim, 13/12/2019 a les 08:35
+0
-0
Jo també men recordo de la frase, quant paso per la "fábrica de cemento", fa ja uns quants anys...
Al peatge següent
Anònim, 13/12/2019 a les 08:55
+5
-0
El meu fill porta el cotxe, de copilot la seva companya de vida.
Darrera jo, i els meus pares en el maleter dels nostres records.
L'autopista de la vida.
Tots
Maria Rosa Godes, 14/12/2019 a les 14:26
+2
-0
Els teus petits contes són excel·lents!!!! És molt difícil fer encabir tot un univers en unes poques línies!!!! Et felicito!!! 🌹

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat