És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren,
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.
És difícil descobrir qui soc avui.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora.
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m’apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo en mirar-me.
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena, no és broma…
Hauria d’haver estat diferent,
però en un moment s’han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren,
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.
