“Ens ho hem d’imaginar com una habitació simple d’hotel. Hi posem una taula d’oficina, amb uns cavallets molt ben fets i una cadira. Aquesta és la inversió. L’hotel funciona pel seu aire i no hi tenim unes habitacions assignades, només les que necessitem quan les necessitem. Hi ha molts espais de treball: una terrassa, un jardí, una sala de reunions, un lobby molt ben muntat, un apartament”. M’ho diu Francesc Serés, que, el 2016, amb l’aleshores regidor de cultura d’Olot, Pep Berga, va impulsar la residència Faber a Olot. I si passeges pel web, veus el llistat amb tot el que hi trobem: cuina, microones, dos ordinadors, dues impressores, rentadora, assecadora, quatre bicicletes elèctriques, llit, i mitja pensió: esmorzar i sopar.
Fer
Per començar, faber és el qui fa. L’artesà, l’obrer, el forjador. Per tant, no és un lloc on un esperi, aïllat, que la inspiració divina caigui del cel, sinó que es tracta d’anar per feina, de compartir mirades i de no quedar-te només amb la teva. “Volem fugir de la residència que és una torre d’ivori. Volem que sigui una constant interacció entre Olot i la resta del país. Faber és una residència que no para de provocar coses”. És així com persones d’arreu del món i de disciplines ben diferents, art, ciències i humanitats, venen a parar a la Garrotxa per treballar en el seu projecte i, a l’estil de les escoles, per treballar per projectes: “Sempre hi ha una temàtica: innovació pedagògica, matemàtiques, dansa. Si per exemple, parlem de creences religioses, hi haurà sociòlegs, antropòlegs, científics, economistes, artistes, escriptors, traductors.” I com es decideix el tema? “Recollim demandes de la població: un grup de catedràtics ens va dir que els agradaria fer una residència sobre teoria política i la vam acollir. O sobre feminisme, també. O sobre transició ecològica. O robòtica. Intentem acollir totes les demandes, que a vegades ja venen amb alguns residents i les complementem amb crides internacionals, o d’altres vegades, venen amb zero residents, i els hem de buscar nosaltres. L’ajuntament d’Olot ens va dir que tenien un eix de treball, la diversitat de creences, ens hi vam afegir i vam fer una crida internacional: van venir dotze residents del món, i va ser una residència magnífica.”
Qui pot venir
Escriptors, traductors, guionistes, dramaturgs, actors, músics, cineastes, fotògrafs, artistes, crítics, historiadors, filòsofs, sociòlegs, antropòlegs, periodistes, científics, investigadors, biòlegs, ecòlegs, economistes, advocats i tota mena de professionals de qualsevol lloc del món que o bé estiguin treballant en algun projecte relacionat amb alguna de les estades temàtiques (aquest 2020, feminisme, LGBTIQ+, traductors i politologia), o bé, quan no se n’estigui fent cap, vulguin venir a treballar sols. El perfil que demanen és de professionals, acadèmics o creadors que vinguin avalats per un currículum i un projecte que respongui a criteris d’excel·lència. El temps que s’hi estan és d’entre una i tres setmanes. “Ells paguen el viatge, i nosaltres, una part de l’estada. És un cofinançament entre residents, l’ajuntament d’Olot i l’Institut Ramon Llull“.
Del món a Olot
“Presenten els seus projectes, després els ensenyen a la ciutadania, fan activitats amb la gent, tenen temps per conèixer la comarca, per fer rutes a peu. Els residents coneixen Olot i Catalunya, i la ciutat i el país els coneixen a ells. És una eina de diplomàcia que pot exportar una imatge amable en un àmbit prescriptiu molt determinat: artistes, investigadors, professionals que tornen al seu país amb una idea del que és Olot i Catalunya. A més, Olot està a mitja hora de Vic, de Ripoll, de Figueres i a quaranta minuts de Girona. El que no fem és atabalar-los amb moltes coses, és a dir, que sigui un espai en què puguin tornar a casa contents. Els demanem que per cada setmana d’estada facin una ctivitat de retorn: una conferència, una xerrada, un taller, una taula rodona, unes visites, unes discussions”.
Un model a replicar
“Una de les coses que avui no tenim és temps. A la residència Faber oferim un espai de llibertat i un temps de qualitat, que és el que necessites quan fas projectes complexos. Però sovint la societat ens obliga a córrer: vas a un congrés i et diuen: de 9 a 9:30 hi ha això, de 10 a 11, allò. Aquí la gent treballa junta i sense presses”. El projecte, que ja s’ha consolidat a Olot, s’ha replicat a Andorra. “Com a país, hi ha una assignatura pendent: que aquest model sigui replicable a altres llocs, perquè és un model d’èxit, no té inversió, no té edifici, no té totxo, és molt net i flexible. Al final, l’únic que hem invertit és en dos ordinadors i deu o dotze taules d’oficina. I el rendiment que això dona és enorme”.
