El pintor Joan Ferrer. Foto: Jordi Plana Pey
A Barcelona es produeix un fenomen compartit amb altres capitals europees. El que passa més enllà de la ciutat no existeix. Fora de l’Eixample, hi ha vida? Resulta que sí. Dos experts com Àlex Susanna, director d’art de la Fundació Vila Casas, i el crític d’art Bernat Puigdollers coincideixen a admetre que fa quatre dies no sabien res de l’existència del pintor Joan Ferrer (Berga, 1937). Ara han resolt el greuge i amb escreix.
Va ser la portaveu del Grup d’Amics de Joan Ferrer, Dolors Ferrer, qui els va convidar a participar en un doble projecte que, després d’anys de tenacitat, s’ha fet realitat: l’exposició antològica que fins al 28 de desembre li estan dedicant al Convent de Sant Francesc de Berga i la publicació del llibre sobre la seva obra, que Susanna va presentar als Espais Volart, acompanyat de Dolors Ferrer, el mateix Puigdollers i Jaume Huch, d’Edicions de l’Albí.
Un dels quadres del pintor Joan Ferrer, titulat «Collons, quin arbre». Foto: Josep Guzmán
En la presentació del llibre-catàleg, Susanna destacava els valors de l’obra de Ferrer, una obra que el va colpir perquè ja se la va trobar tota feta, sense viure’n l’evolució: “Un dels trets distintius de Ferrer és que és intens i visceral. Ofereix un equilibri entre la figuració i l’abstracció, amb una tensió que ha sabut mantenir al llarg de la seva trajectòria”.
Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició i coautor del llibre, va recordar que el projecte de la mostra al Convent de Sant Francesc, convertit ara en un espai expositiu per acollir l’obra de Ferrer, ha hagut de salvar molts abismes. Finalment podem trobar la feina d’un artista que, malgrat els canvis, sempre s’ha mantingut en la “recerca d’una poètica dels objectes més simples o del paisatge més àrid, fet de roques i soca vella, amb una textura agresta i colors foscos”. Ja ho diu el mateix Ferrer a l’audiovisual que il·lustra la mostra: “Amb els objectes simples, ja en tinc prou”.
Joan Ferrer a l’espai de Sant Francesc on té lloc l’exposició. Foto: Jordi Plana Pey
Dolors Ferrer va destacar que el llibre ha estat molt ben treballat en tots els aspectes perquè ha nascut amb la voluntat de ser la publicació de referència de l’obra del seu oncle. El pròleg el signa l’historiador de l’art Albert Mercader, que en destaca la dualitat entre l’apassionament i l’equilibri.
També hi ha un escrit de la professora d’Estètica Jèssica Jaques, sobre la persona de Joan Ferrer i la seva capacitat de paraula i el vessant de pedagog; mentre Xavier Franquesa, doctor en Belles Arts, se centra en el fet pictòric. El llibre s’il·lustra amb fotografies de Jordi Plana Pey que, segons Dolors Ferrer, ha sabut captar el tarannà del pintor (val a dir que és força fotogènic).
Díptic «Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula» de Joan Ferrer
Jaume Huch va tancar l’acte anunciant que a la galeria de la Llibreria Quatre Cantons de Berga, durant aquestes festes, es presentarà l’obra més recent de l’artista (gent de l’Eixample, ja teniu una doble excusa per fer cap a Berga). Ens va oferir una lectura del poema de Climent Forner que dona títol a una de les peces de Ferrer: el díptic Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula. Hugh el va rematar amb un vers propi que es va treure de la butxaca: “Mestre pintor valent de llums escàpules, gràcies de cor per les teves espàtules”. Indubtablement, un bon final per “descobrir” un pintor.
