Música

La vereda de la puerta de atrás

Condenado a mirarte desde fuera/ y dejar que te tocara el sol

Stand By

| 18/12/2019 a les 10:04h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Extremoduro, cançó, música
"Després de tant de temps sense donar senyals de vida, ens posem en contacte amb vosaltres per anunciar-vos la separació del grup", ha escrit Extremoduro, grup fundat el 1987 i liderat per Roberto Iniesta. "Volem que sapigueu els motius de primera mà i esperem que ens comprengueu. Per treballar de la manera com nosaltres hem treballat durant tant de temps és imprescindible tenir una compenetració molt molt especial. Ara, aquesta compenetració tan difícil d’aconseguir i mantenir, encara que existeix, no és la mateixa. Per això hem preferit deixar-ho aquí: per quedar-nos sempre amb el record de tants anys feliços, i perquè ens sembla que és el més honest. Seguim i seguirem sent companys de viatge, encara que d’una altra manera."


Si no fuera porque hice colocado
el camino de tu espera
me habría desconectado,
condenado a mirarte desde fuera
y dejar que te tocara el sol.

Y si fuera mi vida es una escalera
me la he pensado entera
buscando el siguiente escalón,
convencido que estás en el tejado
esperando a ver si llego yo.

Y dejar de lado la vereda
de la puerta de atrás,
por donde te vi marchar,
como la regadera que la hierba
hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Sus soldados son flores de madera
y mi ejercito no tiene bandera
es solo un corazón
condenado a vivir entre maleza
sembrando flores de algodón.

Si me espera la muerte traicionera
y antes de repartirme
del todo me veo en un cajón,
que me entierren con la picha por fuera, 
pa que se la coma un ratón.

Y muere a todas horas
gente dentro de mi televisor,
quiero oír alguna canción
que no hable de sandeces
y que diga que no sobra el amor,
y que empiece en si y no en no.

Y dejar de lado la vereda 
​de la puerta de atrás,
por donde te vi marchar,
como la regadera que la hierba
hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Dices que a veces no comprendes que dice mi voz,
¿cómo quieres que este dentro tu ombligo?
si entre los dedos se me escapa volando una flor
y esta solita va marcando el camino.

Dices que a veces no comprendes que dice mi voz,
¿cómo quieres que yo sepa lo que digo?
si entre los dedos se me escapa volando una flor
y esta solita va marcando el camino.
 

Foto: Facebook Extremoduro

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
24/12/2019
Imatge il·lustrativa
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
16/01/2020

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer