La vida té vida pròpia

Pertot

Li acaronàvem els dits i les parpelles adormides

| 28/12/2019 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, Sònia Moll Gamboa, La vida té vida pròpia

Foto: Annie Spratt


Deixar-la en terra i sobrevolar-la unes hores més tard sentint que és pertot, que és endins. Hem mesclat cendres i terra amb les nostres pròpies mans, les mateixes que es van paralitzar fa uns mesos sostenint-li el pes del que ara era, del que encara no podíem assumir que fos. Hem mesclat cendres i terra amb les mateixes mans amb què li acaronàvem els dits i les parpelles adormides els tres dies i les tres nits que va transitar per no sabem quin territori abans d'anar-se'n. I s'àvia, quant pesa, ara?, pregunta la neboda. Gairebé gens, li dic, ara és un vestit lleuger que deixem en terra, al peu d'una planta sense nom que fa flors vermelles encara a la tardor, perquè el seu record també voli lleuger, perquè no ens pesi com fins ara als músculs i a les costelles i no ens enredi filferros de malsons a les pestanyes.

S'àvia no pesa, ara, li dic. Avui ja no. I sí, potser li va fer un poc de mal morir-se, perquè morir de vegades deu fer mal, com fa mal néixer alguns cops, però potser no, potser va ser suau, potser de vegades és suau com ho són alguns parts senzills com un somriure, fàcil com un passeig calmós un dia qualsevol de primavera. Morir –anar morint– deu costar prou algunes vegades, com costa alguns dies deixar enrere l'illa per tornar al brogit de la ciutat, com costa alguns vespres dormir tota sola en el silenci del pis. Potser fa mal, de vegades, morir-se, pel que deixes i no saps com amollar, per més que hagis volgut de debò anar-te'n, per més que hagis dit Estoy muy cansada, per més que hagis preferit anar-te'n del tot abans que oblidar del tot, deu ser dolorós alguns cops morir com ho és de vegades néixer per més que vulguis trepitjar el món amb ànsia. No peses, avui, mare. Et deixem en terra amassant la terra i sentim que ets pertot, que ets endins. I respirem en tu.









* text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
25/01/2020
Imatge il·lustrativa
21/12/2019

COMENTARIS

Pertot i endins
Sílvia GaRe, 29/12/2019 a les 00:56
+1
-0
Uau Sònia. Pertot i endins em recorren les teves paraules. Gràcies per escriure sempre tan bonic, tan cert.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»