Foto: www.sydbarrett.com, Pink Floyd amb Syd Barrett a la dreta
Syd Barrett va néixer el 6 de gener del 1946. Membre fundador de Pink Floyd (va batejar així la banda en homenatge als músics Pink Anderson i Floyd Council), va gravar-ne els dos primers discos, The Piper at the Gates of Dawn (1967) i A Saucerful Of Secrets (1968). Però mentre l’èxit del grup britànic s’enfilava, el seu estat mental empitjorava a causa de l’extrema addicció a LSD. El grup necessitava algú que hi fos en tots els sentits, és aleshores quan va incorporar-s’hi David Gilmour.
Ell mateix ho explica: “La idea era que jo toqués la guitarra i cantés en els discos mentre Syd anés al seu aire. Un altre pla era que ell es quedés a casa i escrivís les cançons sense permetre que pugés als escenaris i ens destrossés els concerts cada nit. Cada cinc minuts canviava la història. En aquell moment el grup s’estava morint lentament”.
6 d’abril del 1968. Es comunica oficialment que Barret deixa el grup. El 1970 trauria el disc The madcap laughs i el 1970, Barret.
6 de juny del 1975. El grup treballava en la mescla de Shine On You Crazy Diamond, la peça principal del disc Wish You Were Here, que es publicaria el 12 de setembre de 1975. Un desconegut vestit de blanc, gras, calb, amb les celles afeitades i una bossa a la mà es va presentar a l’Abbey Road. Passejava, mirant l’equip. Ningú sabia qui era. Roger Waters assegura que al principi no s’hi va fixar perquè es pensava que era algú que hi treballava. Va entrar a la sala de control.
Hi va estar durant molta estona, tots xiuxiuejaven: “Qui és aquest?” Waters va ser el primer a reconèixer-lo. Va plorar en veure el seu estat. Syd Barrett, que vivia amb la seva mare, els va explicar: “Bé, tinc un televisor de color… i una nevera. Tinc unes quantes costelles de porc a la nevera, però les costelles s’esfumen, així que n’he de seguir comprant més.”
Nick Mason, el bateria, explica què van sentir: “La seva inesperada arribada va fer que recordéssim tota una etapa de la vida del grup. Un dels sentiments que va aparèixer és el de culpa. Tots havíem tingut alguna cosa a veure amb l’estat actual de Syd, ja fos per no voler reconèixer la seva situació, per la falta de responsabilitat, la insensibilitat o l’egoisme descarat.” Va morir el 7 de juliol del 2006. Escoltem Wish You Were Here, una de les cançons que Pink Floyd li van dedicar.
En aquest vídeo la interpreten el 2 de juliol del 2005, en el concert que Waters, Gilmour, Mason i Wright van fer vint-i-un anys després de la dissolució del grup.
So, so you think you can tell
Heaven from hell,
Blue skies from pain.
Can you tell a green field
From a cold steel rail?
A smile from a veil?
Do you think you can tell?
Did they get you to trade
Your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees?
Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change?
Did you exchange a walk
On part in the war for a lead role in a cage?
How I wish,
How I wish you were here.
We’re just two lost souls
Swimming in a fish bowl,
Year after year.
Running over the same old ground.
What have we found?
The same old fears.
Wish you were here.
Syd Barrett el 1971 i el 6 de juny del 1975, a l’estudi Abbey Road. www.sydbarrett.com
