Moderato cantabile

​Un roseret eixia

Que quan plogui a bots i barrals s'hi entolli sempre el mateix racó

| 17/01/2020 a les 13:16h
Especial: Moderato cantabile
Arxivat a: Cambres pròpies, Andrea Jofre, Moderato cantabile

Foto: Andrea Jofre


Un dia voldré tenir un jardí, penso. Un de petit, no em cal pas gaire, on s'hi facin flors i les fulles del que sigui hi verdegin sense fer-los gaire cas i pugui veure-hi algun ocell, alguna bèstia, fent d'espieta, jo, darrere el vidre d'una finestra. Que quan plogui a bots i barrals s'hi entolli sempre el mateix racó i hi hagi un tros més fosc i menys viu on no hi toqui mai el sol. No sé pas si podrà ser, tot això. A les jardineres d'obra d'ara se m'hi ha mort de tot; ciclàmens a l'hivern, una sempreviva groga. Dos geranis nuosos hi resisteixen, cada cop menys, els anys, els fums i papallones i el meu poc afecte.

Els matins de cada dia em trobo amb els llocs de cada dia; amb els semàfors, els edificis, el pare i els nanos amb cara de son, la dona menuda que passeja el gos, vells tots dos. I amb un roser que fa de fita per a la part final del primer trajecte. Fa roses blanques, poca fulla, és ben auster, però floreix tot l'any i tot l'any el veig treure el cap darrere el mur de ciment lleig que el separa del carrer. Ara poncelles, ara roses tibants com un puny, ara un manyoc de pètals d'un blanc gastat i sec.

Els matins de cada dia, passant-hi pel costat amb l'atabalament del rellotge i la son que em dura massa, em sona a dins el cap el primer vers d'una cançó de Nadal que vaig aprendre de petita, com si fos un nom, «un roseret eixia». I amb aquestes tres paraules i el veure'l cada dia m'he apropiat d'aquest roser que no és meu, que viu darrere una paret grisa i regalimada de brutícia de ciutat i que floreix com m'agradaria que florís un roser al jardí que voldré tenir un dia.

COMENTARIS

Poesia
Anònim, 17/01/2020 a les 20:57
+1
-0
Que bonic aquest petit conte. M'ha donat alegria. Tan senzill però al mateix temps tant ple de poesia.
El jardí que enyoro
Anònim, 18/01/2020 a les 22:13
+1
-0
Jo trobo molt a faltar un jardí que tenia i em feia de refugi de la gran ciutat quan ja no podia més. Hi penso sempre i aquest text ho descriu perfectament

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic