No-ficció

Una mica tard

Vull entrar a la cerveseria de l’altra punta de món i demanar les mandonguilles de sempre

| 19/01/2020 a les 13:20h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Cambres pròpies, no-ficció, Anna Mata

Foto: Sylwia Bartyzel


No he fet mai una truita de patates i en faig bandera. Tinc un xaval contractat que me les fa. Més d'un, de fet. I amigues. La sogra i a cal Ramon també en saben fer. A vegades no me les fan del meu gust, un pèl massa cuites. A mi m'agraden cruetes, que es noti la patata però no la ceba. En fi, aquest any tampoc penso iniciar-me en el tema. Ja fa més de quinze dies que som al 2020 i persisteixo.

He fracassat estrepitosament en el propòsit de beure més vi bo i menys de no tan bo. Si ara m'hi poso i amb el que resta d'any, potser inverteixo la tendència. Però ho veig difícil quan un vi execrable em sembla excel·lent pel simple fet que me'l serveix una millor amiga mentre m'encén un cigarret i m'explica que ara fa pàdel. El vi es converteix en un conducte lliscant cap a una vida trepidant d'amants, raquetes i sortides a mitjanit de pisos aliens.

No penso deixar de ser rossa natural. En principi ho tinc fàcil perquè és una propietat innata, però és veritat que s'ha de cultivar perquè si no la natura s'entesta a reconduir-te cap als tons més foscos. És un propòsit agraït perquè es complementa amb el de no conduir si no és estrictament necessari i el de lluir el collaret de perles en els dies tenebrosos.

París, Islàndia, Squamish. No cal que sigui per aquest ordre ni tot al mateix viatge. Molt curiós que les destinacions de l'any hagin de ser llocs coneguts. Potser m'he estancat, però és que no tinc cap ganes d'anar a desxifrar línies de metro, ni d'haver de fer investigació al Tripadvisor per trobar un restaurant per dinar. Tinc ganes d'entrar a la cerveseria de l'altra punta de món i demanar les mandonguilles de sempre.

De moment cap bon propòsit més. Perquè els de llegir la ment, manipular humans, fer hores de llit fora del llit, si no ens hi hem posat fins ara, potser ja fem tard.

COMENTARIS

Mite-la!
lluis de la rodona, 20/01/2020 a les 12:49
+1
-0
Traspues dolce vita.
Una abraçadíssima inmensa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»