No-ficció

La mare i el silenci

S'hauria armat de valor i hauria fet el que tocava

| 27/01/2020 a les 09:25h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Cambres pròpies, No-ficció, Teresa Costa-Gramunt

Foto: Mathias Elle


La casa és en silenci. Aquell silenci que ara ja se sap que conté la seva absència, aquell buit que ara omple l'aire en penombra. Encenem el llum del dormitori: tot és en ordre, a penes el llit desfet, la camisa de dormir damunt del balancí. A l'entrada, repenjat al moble del telèfon, he vist el bastó quiet. L'havia substituït pel caminador que tant es va resistir a fer servir. I la cadira de rodes? S'hi va asseure tres vegades, i només per anar al metge. Feia molt de temps que ja no podia caminar i caminava mal fos agafant-se a la paret. Li diguessis el que li diguessis, ella feia sempre el que creia que havia de fer. Rendir-se no entrava en els seus propòsits.

«El cos m'és una presó. Ja no em respon. Vull fer una cosa i no puc; penso: ara faré això, i no puc». Havia perdut les forces. La seva veu, sempre tan clara, en les últimes setmanes s'havia fet tènue.

La casa és en silenci. La nostra mare ja no tornarà a trepitjar-la amb els seus passos petits i lents. Busquem a l'armari el vestit que de sobte tinc al cap. Un vestit blau amb un fulard de roba fina estampada amb unes flors menudes que li fa conjunt. «La dona del fulard», hauria estat el títol escaient per a un suposat quadre on es veiés la mare amb el seu rostre il·luminat per un somriure. El somriure de la mare.

Un poeta amic em diu que la mort de la mare és una prova molt dura de la finitud humana, i que hauré d'aprendre a acceptar-la. Sota un plàstic per protegir-lo, enrotllem el vestit que li serà la mortalla. Em pregunto què hauria fet ella en un moment com aquest. S'hauria armat de valor i hauria fet el que tocava. Com sigui, doncs, aprendrem a acceptar el silenci de la casa, l'absència de la mare. Ara, però, llàgrimes a doll es confonen amb l'aiguat del temporal furiós, devastador, que han anomenat Glòria.

COMENTARIS

la mare
serendipity, 27/01/2020 a les 13:53
+23
-0
avui fa 2 anys que va morir la emeva mare. és així. la mort d'una mare és trencar el cordó umbilical. és trobar-te sola i òrfena. és perdre aquest lligam tan difícil d'explicar.
Mare
Mercè Carner, 27/01/2020 a les 19:33
+17
-0
Qué hauria fet ella? Això és el que vaig pensar quan va morir a l'hospital i jo estava sola amb ella. I vaig fer el que calia...
La mare
Montserrat Gallart i Sanfeliu, 27/01/2020 a les 22:12
+11
-0
Doncs, la meva ha mort dimecres passat, i el que més em costa és pensar que no tornaré a veure-la.
No va patir i va traspassar de manera natural, sense cap intervenció exterior i acompanyada de nosaltres, la seva petita família.
Es veia que no podia anar més enllà, que havia arribat al límit de les seves forces i que la mort li seria un alliberament.
La seva serenor, ara, és l'únic conhort per a nosaltres.
Mama
Anònim, 27/01/2020 a les 22:19
+8
-0
La meva mare fa 24 anys que va marxar, i tots els dies penso en ella. La tinc present sempre!!!
Mama
Nanem, 27/01/2020 a les 22:33
+14
-0
Han passat anys de la seva mort i encara la trobo a faltar. El mes dur no tornar a dir mai mes mama
T'estimarè sempre ....
Carme calleja, 28/01/2020 a les 07:44
+5
-0
Jo vaig passar les ultimes hores al seu costat al hospital i vaig escriure al meu diari el que ella ja no podia sentir.El guardarè sempre amb mi. Mama....
Mama
Anònim, 28/01/2020 a les 10:42
+5
-0
És així, et trobes orfe, encara que tinguis els anys que tinguis. A vegades penso i he comentat amb els meus fills, que amb tan poca cosa estava contenta, mai es va queixar. Fa molts anys, però la veig com si fos ahir, com si l'acabes de veure a la porta de l'escola esperant que sortís. Sempre estàs amb mí, mama.
Mare
Anònim, 28/01/2020 a les 11:18
+7
-0
La meva mare va marxar fa 35 anys i hi penso cada dia i la pregunta que “faria ella” ha guiat desde aquell moment la meva vida.
Mama
Anònim, 28/01/2020 a les 13:46
+3
-0
El dia que ens va deixar vaig notar que en aquell moment s'havia trencat el cordó ombilical. Cada dia penso amb ella, i més ara que sóc àvia d'una nena que porta el seu nom, així ho va voler la meva filla, s'adoraven.
Tot el que faig i decideixo ho faig pensant en què des d'on estigui i ens vegi que estigui orgullosa i satisfeta.
Espero aconseguiro, mama. Tatimu
Mama
Anònim, 28/01/2020 a les 19:46
+2
-0
Fa dos mesos i mig que ha marxat, hi el que més em costa es no poguer parlar amb ella per telèfon, mes d'un cop li he trucat al movil i li he parlat(sense linea) un desfogament per mi.
Es molt difícil cada dia la tens present
T.estimo mama😘
Mama
Anònim, 28/01/2020 a les 20:57
+1
-0
Com molt bé, descriuent moltes persones, és fa molt evident el trencament umbilical.... Es una cosa k no es pot ni explicar, ho sents literalment al teu cos, fa molts anys d l meva experiència, tenia 12anys, i encara avui knt penso en aquells moments, ho noto exactament igual...
També recordo aquells primers temps, creia k d un moment a l,altra entraria per l porta...
Si, l mort dels pares, tant l mare com el pare...son experiències k no es poden explicar,....
Suposo, k deu ser tbe fort, fort,,,,, els d fills
Mares...i pares
Litetamona, 28/01/2020 a les 22:51
+1
-0
Que bonic el que has escrit. I els comentaris ... han fet que em sortissin les llàgrimes que guardo des de fa temps. La meva mare va morir farà aviat vuit anys. Però cada dia la recordo, com al meu pare. El que ens lliga a ells és tan fort que mai es trenca. Sort de tenir fills i néts. I poder abraçar-los i donar-los tot amor...
Mama
Alícia i laura, 29/01/2020 a les 22:43
+1
-0
La nostre mare es va morir fa 12 dies. Gràcies x aquests escrists. Perque sento el mateix q dieu
Molt dolor, buit intens , imatges dels últims dies gravades constantment en el nostre pensament .
Mama et trobem molt a faltar , et plorem i et parlem i pensem q ena veus i q segur q estàs protegint nos com sempre ho has fet
T’estimem mami
Les teves filletes, nets i el teu xatu
GRACIES A TOTS PER SENTIR Q NO ESTEM SOLS
Mama i papa
Anònim, 30/01/2020 a les 20:29
+1
-0
Jo vaig perdre el pare fa un any, la mare encara la tinc, pero anar a veure-la i trobar-la sola me fa patir tant que no vull imaginar-me quan ella tambe falti, quina tristor...
real
Anònim, 30/01/2020 a les 21:27
+0
-0
preciós i real. gràcies
Mare
Anònim, 02/02/2020 a les 14:49
+1
-0
Mare estimada, mare amiga, mare llesta, mare univers, mare cuidadora d’ànimes, mare petonets, mare abraçades, mare converses, mare somriures, mare cafetons, mare llum, aire, Mare

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»