Et miro i no sé què ets,
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te.
Et miro i no sé què ets, no,
un misteri que em reclama.
Una vida en endavant, sí,
una terra solitària.
A les ombres de la nit,
un paisatge m’acompanya.
Jo m’estiro al seu costat
esperant la matinada.
Et miro i no sé què ets, no,
una vida deslligada.
Quan t’aixeques al matí, sí,
ja comences a esverar-te.
I ara prou.
I et pregunto què haig de fer,
però si jo ja ho feia.
I et demano què haig de dir,
però si jo ja ho deia.
I et demano com s’hi va,
jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més.
Cada cop et miro més.
Et miro i no sé què ets,
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te.
Et miro i no sé què ets, no,
un misteri que em reclama.
Una vida en endavant, sí,
una terra solitària.
I et pregunto què haig de fer,
però si jo ja ho feia.
I m’expliques què haig de dir,
però si jo ja ho deia.
I et demano com s’hi va,
jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més.
I et pregunto què haig de fer,
però si jo ja ho feia.
I et demano què haig de dir,
però si jo ja ho deia.
I m’expliques com s’hi va,
jo ja ho sabia.
Cada cop et miro més…
Foto: Facebook Sanjosex
